Cada primer dimecres de mes tinc per costum dinar amb els companys de la Penya Les Alforges del Círculo Ecuestre. Ho diem en castellà perquè - com em va dir un bon amic, soci d'ambdós - cal diferenciar el Círculo del Cercle. Aquest darrer, el del Liceu. Sigui com sigui, un conjunt divers de persones, homes perquè la penya és així, es reuneix amb un convidat amb qui es debat un tema d'actualitat o històric des de moltes perspectives diverses. Aquesta setmana, el que fou director de diaris, cap de comunicació del Barça, i periodista reconegut, Albert Monteagut.

En la sobretaula d'aquesta setmana passada vaig coincidir davant per davant amb el Dr. Manel Sans, una eminència. Un erudit de la salut. El cas és que els cambrers es varen confondre en el meu plat, i per comptes de peix em dugueren carn. Això provocà una conversa amb dades molt interessants. Segons el Dr. Sans, un experiment que tingué lloc en un país que no recordo, durant trenta anys, va fer que dues localitats seguissin una dieta diversa. Uns, incorporaven carn vermella de forma habitual. Els altres, no en menjaven mai. Després de trenta anys, els resultats foren esfereïdors: del poble que menjava carn, un 45% havia desenvolupat en un moment o altre càncer d'esòfag, d'estòmac, de còlon, etc. En l'altre grup, els que no menjaven mai carn, un 2%. 

El Doctor Sans va seguir amb la seva explicació, al·legant que l'ingesta de carn provoca unes enzimes - no em facin dir el nom -, que generen putrefacció, durant el procés de digestió. Que aquest procés sigui curt i s'evacuï ràpid, hauria de ser prioritat. Aquesta enzima que es crea és altament cancerígena i la seva ingesta continuada havia fet que els individus desenvolupèssin càncer al llarg del sistema digestiu. Gairebé la meitat de la població!

No cal dir les dades de l'experiment em varen resultar escandaloses. Els comensals que participàvem en la conversa, prop del Doctor Sans, es descobriren davant de l'evidència, agraïren al doctor aquesta informació, i tots lloarem internament i externa la capacitat didàctica d'aquest metge. I els vaig fer evident un element que venia a cas amb el que ens havia explicat l'Albert Monteagut, al respecte dels mitjans de comunicació.

Si aquest missatge escandalós respecte la carn no l'hagués fet el Dr. Manel Sans, sino el Ministre Garzón, l'audiència que ens acompanyava hagués tingut una actitud certament molt diferent a la que resultà de l'explicació del Dr. Sans. La importància del missatger. La importància també del que escolta. I com sempre, allò que volem sentir i allò que no ens fa el pes. La confiança, i la credibilitat. L'entorn, i el prejudici. Però especialment, la importància del missatger. El món, l'empresa, la política, necessita un missatger idoni per a cada audiència. Busquem-los.