Des de fa uns anys, la voluntat censora de les institucions de l'estat ha actuat sovint d'ofici i a la prèvia. En un context on les institucions catalanes han volgut fer passes endavant en la sobirania pròpia i en les relacions amb l'exterior, la repressió per part de l'estat s'ha accelerat. Vivim en un entorn de control exhaustiu i diari de tot el que permet o no permet el mantra constitucional, i les delegacions del Govern de Catalunya a l'exterior han esdevingut l'ase dels cops d'una política espanyola temerosa, oligàrquica i proteccionista. Sabedora  que les delegacions del Govern són, i han de ser, les facilitadores de les relacions comercials, culturals i polítiques del Govern a l'exterior i un òrgan al servei dels catalans, Espanya empra totes les estratagemes jurídiques per eliminar quelcom que és imparable, i que és la presència dels catalans - de tots - i de les seves idees, arreu del món. Amb la seva actitud, Espanya assumeix que no només vol perjudicar els interessos dels empresaris o industrials independentistes, sino que els commina a tots, pensin el que pensin, a un ostracisme que Catalunya ni mereix, ni tindrà.

En aquest sentit, l'establiment de Cambres de comerç bilaterals allà on no n'hi hagi, i el suport decidit allà on ja funcionin, hauria de ser una de les estratègies més importants de l'acció exterior de Catalunya. A Barcelona disposem avui en dia de nombroses entitats comercials que, s'anomenin Cambres, clubs de negoci o associacions, exerceixen ja de cambres de comerç bilaterals entre Catalunya i la resta de països. A parer meu, una de les més significatives és la Cambra de Comerç Brasil Barcelona, amb una dilatada trajectòria que permet acostar posicions entre un país emergent com és Brasil i la nostra terra. A la seva forma, l'American Society de Barcelona, fa un paper similar, tot i que les dinàmiques de l'empresariat nordamericà vagin per uns altres verals, i s'hagin agrupat molt més al voltant d'assumptes socials i solidaris de la pròpia comunitat. Cal destacar el caràcter, per la seva tradició, d'entitats que han esdevingut referents com el Club Suís, la Cambra Italiana o els cercles alemanys i francès, institucions de prestigi a la ciutat.

Els darrers anys he seguit d'aprop la constitució de Cambres bilaterals i clubs d'empresaris internacionals a Barcelona, tot trencat per la covid. Des de fa dos anys vàrem liderar amb en Ramon Cobos el programa C'Mon que volia integrar en la candidatura Anem per Feina de la Cambra, aquests col·lectius. C'Mon que és "Cambra-Món", que és "Som-hi", i que és "Vine". La política va empantanegar-ho tot i la iniciativa no va prosperar. En aquest sentit, vull destacar l'interès de personalitats destacades com Jin Hao de la Corporació d'empreses xineses, o de Saqib Tahir, del col·lectiu empresarial pakistanès, són notables a l'hora de crear organismes propis que treballin de forma independent però coordinada entre Catalunya i els respectius països d'origen. A través de l'anterior senador d'Esquerra, l'amic Robert Masih, també hi ha interès per començar a fer rodar una Cambra entre l'Índia i Catalunya. Amb diverses empreses i entitats, des de MEXCAT hem liderat els darrers anys la constitució d'un Club de negocis mexicans a Catalunya que vol treballar de tu a tu amb el Club Catalán de Negocios a la Ciutat de Mèxic i establir vies de col·laboració i benefici de l'empresariat d'ambdós països.  No hi ha hagut, però, cap institució pública o privada capaç de donar-los servei de forma col·lectiva, ni d'incloure'ls en el seu nucli de decisió, error estratègic de magnitud per al nostre país.

A Barcelona existeixen entitats com la Welcome Talent Society, que a través dels Premis Talent ha reconegut també l'excel·lència internacional arribada a Barcelona. Exemples com John Hoffman, en el cas del Mobile, o Luca de Meo en el cas de Seat, i que han estat els darrers Premis d'Honor Benvingut Talent, mereixen ésser reconeguts i esdevenir el far on s'emmirallin les cambres bilaterals i les grans empreses amb interessos a Catalunya. N'hi ha molts més a qui no hem prestat prou atenció. Entitats com la Welcome Talent Society poden jugar un paper cohesionador, en tot plegat, ja que mitjançant els serveis d'impuls, acceleració, implantació o recerca de finançament que realitza, pot esdevenir tutora i germana d'aquestes Cambres bilaterals, a la vegada que s'ajuda a les empreses catalanes a una internacionalització necessària en un món post-pandèmia. Des de la Welcome Talent Society fem un pas endavant per a esdevenir el mediador i interlocutor necessari d'aquest talent amb les institucions públiques i privades del país, promovent que el Catalonia Talent esdevingui, així també, un mitjà de referència per a tots ells.

Finalment, el Govern de Catalunya pot i ha d'exercir de catalitzador de tot aquest talent i potencial econòmic, amb suport jurídic, logístic i estructural per part del Departament d'Empresa i del Departament d'Exteriors. No fer-ho seria deixadesa de funcions. Estic segur que el Govern de Catalunya tindria en aquestes entitats camerals el millor aliat per exercir la realpolitik arreu del món per a uns anys propers que es presenten complicats econòmica i políticament.