La vida d’una persona es composar d’una evolució biològica entre el naixement, creixement i senescència. En aquesta vida passem per situacions biològiques, estats del cos i experiències que fins ara anomenàvem records.

Curiosament la paraula catalana “records” s’escriu igual en anglès records (enregistraments) encara que fins ara no volien dir el mateix. En la nova societat no tot es pot enregistrar aquests records passen a ser dades que tenen un valor no només sentimental sinó ara econòmic.

Al néixer les nostres dades passen al registre, se’n atorga un numero, aquest codi de pertinença és rellevant. En els països en conflicte com Afganistan que es destrueixen registres, els immigrants es troben sense cap mena d’identificació i això encara els fa immigrants i invisibles. La tecnologia Blockchain acabaria amb això perquè el registre seria global encara que tindria d’altres problemes. El fet és que la seguretat social, ja te les nostres dades des del dia 0.

Avui en dia l’escola té moltes dades, els àpats, les notes, els informes de si bé o malament que es gestionen amb aplicacions que acaben de ser també de grans empreses. Els professors es comuniquen per Zoom, teams o el que convingui com tots a la resta de feines. Les escoles i les empreses, tenen moltes dades de nosaltres i els nostres. Els ajuntaments, l’administració, hisenda (superdigitalitzada) te moltes moltes dades nostres. La nostra xarxa d’amics, els coneguts de l’escola, el grup de ioga o el partit al que votem, és informació que estem transferint a les tecnològiques. Les nostres compres són online, la nostra economia també, on, com, que i amb qui ho gaudim i ho comprem són dades dels bancs i de les tecnològiques.

La comunicació familiar, entre amics, la parella i sobretot a les xarxes pertany a grans tecnològiques, les nostres fotos, vídeos, expressions, etc....queden registrades a internet i al núvol i creem la nostra petjada digital que cedim sense més a les tecnologiques a canvi de servei. Les intel·ligències artificials que poden llegir milions de pàgines o vídeos o arxius alhora poden saber qui som, on estem, que fem, que diem i fins i tot que sentim en segons si anem cedint les nostres dades.

Les fotos de les vacances, els records, ara són posts en Instagram i pertanyen a Meta (abans Facebook), el nostre CV i contactes professionals està a linkedin o al núvol i els vídeos i la llista d’amics dels nostres fills a tiktok.

La connectivitat ens obre portes al món però també ens fa vulnerables perquè cedim les dades, els records a tercers. La tecnologia no és infal·lible. Aquestes dades malintencionadament poden utilitzar-se per assetjar-nos, suplantar la nostra personalitat, fer malbé reputació, robar-nos, posar en risc la nostra intimitat personal, ....Quan valen llavors les nostres dades?...per mi la meva vida.

Avui en dia no estar digitalitzat no és una opció perquè equival a no viure al planeta o ser invisible al sistema. El que hem de fer és 1) fer que la tecnologia ens serveixi a fi de bé i 2) protegir-nos dels seus mals usos.

Coses tant senzilles com canviar contrasenyes, utilitzar pseudònims, tancar les xarxes quan no s’utilitzen, no utilitzar wifis en obert, evitar compartir imatges o escrits compromeses les hauríem de fer per preservar la nostra llibertat de beneits.

Pot ser algú pensa que l’últim reducte de la nostra llibertat no digital serà el diner físic perquè no deixa rastre però fins i tot aquest es pot seguir. Gandhi deia ”Amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules” doncs això ara és “Amos de la cessió de les nostres dades i esclaus dels nostres posts”.

En la era del humanisme tecnològic, compte amb els tòxics, troians i trolls i envolteu-vos de Sinergents que sempre sumen aptituds, equip i valors.