Ara fa un any, el passat juliol de 2020, després d’un confinament total i en plena pandèmia, la Comissió Europea va aprovar el primer fons de Recuperació de la Unió Europea (UE) de 750.000 milions d’euros per ajudar a superar la pandèmia, el Next Generation EU. La Presidenta Von der Leyen en un discurs va deixar molt clar què, qui, com, quan, quant i perquè podríem disposar d’aquests diners. Molt s’ha escrit des de llavors i és rellevant tenir presents les 10 idees clau:

1)     El Next Generation EU (NGEU) no és un pla de rescat com a tal sinó un pla de recuperació, transformació i resiliència que pretén dotar de recursos a Espanya perquè sigui més competitiva i entomi millor les noves crisi, no per rescatar empreses sinó per inversions que les facin més competitives.

2)     La filosofia és pal·liar els efectes del COVID però millorant la competitivitat del model productiu i del funcionament del propi país i per això s’obliga que una part significativa del pla es dediqui a la transformació digital (mínim un 20%) i a la sostenibilitat (mínim un 37%) com a eixos de competitivitat donat que la crisi derivada de la pandèmia és més profunda en els països que com Espanya estan més afectats i es recuperen més lentament per tenir economies menys competitives.

3)     Per aquest motiu, no plouran milions. A Espanya se’n atorguen fins a 140.000 milions (ajuts via préstecs més subvencions a fons perdut) al llarg del període 2021-2023 d’acord amb criteris poblacionals i d’afectació a la nostra economia per la pandèmia. Així d’acord amb el Pla presentat pel Govern espanyol a la Comissió, anomenat España Puede, la majoria dels ajuts seran en concurrència competitiva (ajuts, licitacions, etc).

4)     No oblidem mai que és la primera vegada a la historia que la Comissió Europea s’endeuta, i per tant al ser fons públics, hi hauran mecanismes de control, fases i terminis (sol·licitud, avaluació, execució i justificació i control).

5)     Els funcionaris de la comissió (ni els d’aquí) no van tots de negre, però són professionals que s’encarregaran de desenvolupar aquests mecanismes del España Puede que haurien de ser àgils, digitalitzats i minimitzant la burocràcia tenint present la era en que estem, la situació extraordinària viscuda i que ja ha permès flexibilitzar certes normatives.

6)     El que és molt rellevant és que la UE ha aprofitat per harmonitzar tecnològicament Europa i el ús de certes tecnologies com per exemple: ús del 5G i fibra, el Gaia-X, l’aposta per l’hidrogen i les energies netes,  entre d’altres. L’objectiu és unificar però també crear un mercat més gran pels líders productors europeus per exemple dels nous productes necessaris com els hidrolitzadors.

7)     La UE va condicionar el pla a que es financessin els projectes “flagships” de cadenes de valor que s’han anomenat PERTES Proyectos Estratégicos para la Recuperación y la Transformación Económica. El primer PERTE que s’ha aprovat recentment és el del vehicle elèctric i connectat amb 4.300 M€ que inclou diverses mesures per a enfortir la industria de l’automoció.

8)     El Pla és una oportunitat per a fer una aposta per noves tecnologies, formar-nos i realitzar inversions per a cofinançar projectes de tecnologia, noves energies o innovació però no és la única font de finançament disponible. El NGEU complementa d’altres programes de la pròpia UE i de d’altres estaments com el propi FEDER (RIS), Digital Program Europe, el Green Deal, o el Horizon Europe (aquest només te pressupostat prop d’1 bilió d’euros pel període 2021-2027).

9)     España Puede defineix els mecanismes de gestió i d’aprovació dels fons entre l’Estat i les comunitats autònomes segons el instrument. Del pressupost del 2021, el Govern traspassarà el 55% per a gestió de les comunitats autònomes, 10.500 milions d’euros. També definirà els mecanismes i percentatges de cofinançament de cada instrument perquè la idea és que el finançament públic tingui un efecte coinversor privat.

10) És la primera vegada a la historia que es fa una política d’innovació i tecnologia com aquesta i que els projectes tenen a l’abast aquest volum de recursos públics. Ara bé, cal tenir en compte el discurs de la Presidenta Von Der Leyen del passat juliol, què, qui, com, quan, quant i perquè.

En la era del humanisme tecnològic, compte amb els tòxics, troians i trolls i envolteu-vos de sinergents que sempre sumen aptituds, equip i valors.

Àurea Rodríguez
Experta en innovació i tecnologia.