Sovint trobem a la nostra societat persones que han excel·lit en unes dots, virtuts, capacitats, i que acaben fent tasques de gestió després d'haver liderat iniciatives per a millorar precisament el seu sector. D'artistes a gerents. De creadors a administratius. Això passa, sovint, quan la passió que hom posa sobre allò que el motiva, que l'ha fet créixer, que l'impulsa, en un àmbit determinat, és suficient com per crear, pensar, inventar-se iniciatives que ajudin a millorar precisament aquell sector en el que hom se sent interpel·lat.
El cas de Mirna Lacambra, que arriba en plena forma als 90 anys, és d'aquests. El d'una excel·lent soprano que, com diuen les seves biografies, va començar a actuar al Gran Teatre del Liceu a partir de 1957-58, fa seixanta-cinc anys, i que ha estat dirigida per prestigiosos mestres, com Anton Guadagno, Uve Munt, Leopold Hager i Giorgio Sebastian, entre altres. Ha comptat amb directors d'escena de la talla de Felsestein, Jean Pierre Ponelle i Friedrich. Ha interpretat òpera a nombrosos escenaris d'Europa, com la Komische Oper de Berlin, el Teatro de la Zarzuela de Madrid, Nou Mèxic als Estats Units, entre molts d'altres.
La segona part de la seva vida, com sabem, ha estat plenament dedicada a que l'òpera seguís viva a Catalunya, des de Sabadell, amb la creació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, i el projecte i gires de la Fundació Òpera a Catalunya, amb el qual segueix plenament activa. D'artista sobre els escenaris a gestora d'un dels projectes més importants per a la lírica del país. I diem, "seguís viva", perquè de fet, durant els anys cinquanta i seixanta, ja n'hi havia d'iniciatives que duien l'òpera més enllà del colosseu de la Rambla. Com ella mateixa recorda, durant aquells anys seixanta, a Sabadell, Terrassa, Manresa o Badalona hi havia funcions d'òpera de forma més o menys regular, organitzades pel baríton i sastre Sr. Simorra. En aquelles funcions, en que també hi havia noms com Manuel Ausensi, Lacambra va debutar amb Tosca, Butterfly, Suor Angelica, Trovatore...
Després d'aquella segona meitat dels setanta, bastant tristota des de l'aspecte líric, Lacambra funda Amics de l'Òpera de Sabadell el 1982, entitat que ha superat els 40 anys amb bona salut, i que amb els anys, després d'una bona gestió d'ella mateixa i de'n Xavier Gondolbeu, ha aconseguit fer gira pel país, esdevenint avui per avui, una cita ineludible de moltes localitats catalanes, que havíen quedat orfes d'òpera fins a l'arribada de la tenaç Mirna Lacambra: el Teatre-Auditori de Sant Cugat, el Teatre-Auditori de Granollers, el Teatre Municipal de Girona, el Teatre de Tarragona, el Teatre Fortuny de Reus, L'Atrium de Viladecans, el Teatre-Auditori Felip Pedrell de Tortosa, el Kursaal de Manresa, L'Atlàntida de Vic, La Llotja de Lleida... A la vegada que a través dels successius programes de formació ha donat la iniciativa a desenes de nous cantants del país, i oportunitats de lluir-se a tants d'altres, que formen part d'un planter líric català, que no hauria tingut ni capacitat de rodar-se ni de fer el que estimen, si no hagués estat per la Mirna.
Mirna Lacambra va rebre la Creu de Sant Jordi, els Premis Òpera Jove de Catalunya, el Premi Òpera XXI, i rebrà aquest dimecres 14 de juny la Medalla d'Or del Cercle del Liceu. Un reconeixement més que se suma a totes les lloances a una carrera merescuda i exitosa, entre l'art i la gestió.
