ALGUNES APORTACIONS DES DE CATALUNYA
Des de Catalunya hem fet, humilment, aportacions significatives sobre iniciatives orientades a reparar el teixit social danyat de violències directes, culturals i estructurals aparentment llunyanes en el temps, com per exemple la Guerra Civil espanyola (1936) i la dictadura franquista (1939-1975) o la Guerra Civil ruandesa (1990-1994) i les massacres sistemàtiques que es van produir en aquest context, tant a Ruanda com la República Democràtica del Congo (1990-2000).

Entre 2005 i 2011 vam facilitar el procés del Diàleg IntraRwandés, amb la participació de les tres ètnies ruandeses i diversos representants assenyalats, incloses dos ex-primers ministres, varis ex-ministres, militars de diversos exèrcits, activistes per la pau i els drets humans. Algunes d’aquestes iniciatives que hem liderat des de Catalunya han rebut reconeixement de la Generalitat de Catalunya, el Congreso de los Diputados, o el Senat de Vermont (EEUU). Les ombres d'aquestes violències i traumes individuals i col·lectius es projecten – a vegades de manera visible i a vegades de manera imperceptible – fins a quatre generacions diferents, més enllà de les persones que van viure i van patir els fets en primera persona.

TRAUMES COL.LECTIUS INVISIBLES
En algunes edicions de les Audiències Memorials de Catalunya que venim fent en els darrers anys es van posar de manifest -entre moltes altres relacionades amb crims a gran escala durant la guerra civil i la dictadura- situacions de repressió a la població, de l'ús d'etiquetes estigmatizants (com a “rojo-separatistas”, “fachas”), de supressió de les institucions legislatives, de govern i judicials catalanes, de l'exili forçat de la població i del Govern català, basc i espanyol, de l'execució del President de Catalunya, Lluis Companys, de la prohibició de l'ús de la llengua catalana.

Durant la transició a la democràcia es va optar per l'amnèsia sobre les violències del passat (incloses les assenyalades), passant la pàgina sense haver-la escrit i, menys encara, sense haver-la llegit. Els traumes individuals i col·lectius van quedar invisibilitzats en gran part des dels anys setanta fins als anys 2000.

Es van fer llavors tímides iniciatives en favor del dret a la memòria, reparadores i per a enfrontar el passat.

Especialment a partir dels anys 2000 van ressorgir algunes d'aquestes ombres del passat i es van visualitzar particularment l'any 2010, quan un Tribunal Constitucional amb molts magistrats amb mandat caducat va emetre un veredicte que limitava i se situava per sobre del procés de sobirania popular ja culminat, aprofundint així un conflicte polític que no va ser reconegut com a tal per algunes autoritats.

OMBRES DEL PASSAT
En la següent dècada, amb manifesta falta de voluntat i disposició al diàleg per part del Govern espanyol a les propostes i peticions de diàleg del Govern i el Parlament de Catalunya, així com de diversos sectors de la societat civil catalana, es va visualitzar novament el conflicte, amb la decisió del Govern de Catalunya de celebrar una consulta no vinculant (2014) sobre diferents formes de relació entre Espanya i Catalunya (incloent un sistema federal) i, posteriorment un referèndum (2017) sobre l'autodeterminació de Catalunya; cap d'aquests processos va ser autoritzat per les autoritats de govern i judicials espanyoles.

Desobeint la prohibició de celebració de referèndum aquest últim va ser convocat pel Govern de la Generalitat de Catalunya i fortament reprimit per la Policia espanyola, aplicant violència contra població d'almenys 4 generacions que van anar a votar de manera pacífica, en un marc de violació de drets fonamentals. I es va agreujar el conflicte polític, amb persones lesionades, van sorgir judicis que van culminar amb duríssimes penes de presó per a la Presidenta del Parlament de Catalunya, el vicepresident i diversos ministres del Govern de Catalunya, així com el President i diversos ministres del Govern de Catalunya van marxar a l'exili … i novament silenci i incapacitat de diàleg davant aquest nou trauma individual i col·lectiu.

EEP!/CATALUNYA_ESPAÑA: DIÀLEG INCLUSIU DE QUALITAT
Davant l'agreujament del conflicte polític, percepcions diverses de l'abast de fallides en la convivència, una polarització social creixent i el ressorgiment de ressentiments individuals i col·lectius –i fins i tot històrics- , quatre organitzacions vam posar en marxa la iniciativa “ÉSSER A PAU / SER EN PAZ” (*Eep!) per a facilitar un diàleg a diferents nivells, un espai i un temps per a interioritzar i exterioritzar experiències vitals relacionades amb la situació social i política de Catalunya/Espanya.

Participen en cada sessió de *Eep! 20-25 persones de diferents procedències, ideologies, identitats, generacions i gènere i altres situacions que reflecteixen la pluralitat de la societat catalana i espanyola, incloent a no nacionals espanyols que viuen a Catalunya.

*Eep! prioritza l'expressió de les emocions i les expressions d'experiències vitals relacionades amb el conflicte, més enllà de les idees i d'acord amb els principis de la comunicació no violenta, com una oportunitat per a posar llum a les ombres individuals i col·lectives, per a generar una ona de compassió i materialitzar l'harmonia. Es proposa facilitar un trànsit, des de l'expressió respectuosa i l'escolta atenta, de la intel·ligència a la consciència.

En les sessions *Eep!, amb una metodologia pròpia desplegada en tres fases, s'escolten experiències de l'última dècada relacionades amb la percepció de repressió, de por, d'impotència, de tristesa, d'indignació, d'accions de delació de veïns, d'etiquetatge estigmatizant, i també d'esperança, entusiasme, de sinergia col·lectiva. Algunes d'aquestes expressions connecten amb traumes intergeneracionals que es revelen en el present; algunes persones fan referències directes a experiències o ressentiments connectats amb els seus pares, els seus avis i fins i tot els seus besavis durant la Guerra Civil o la Dictadura.

Estimem que aquests relats ocults, ocultats o subversius (per sota de la versió oficial del conflicte) és important i oportú que surtin a la llum i siguin compartits i elaborats per a procurar situacions personals, culturals i estructurals que permetin una convivència harmònica.

UNA VISIÓ COMUNA
*Eep! no consisteix en una teràpia, ni respon a una agenda política, ni tampoc és una mediació en conflictes o una formació; és una iniciativa de “*plurilogos” (diàlegs a diferents nivells i no sols a nivell d'idees) amb potencialitat de transformacions individuals i col·lectives, que possibilitant una reparació del teixit social danyat aspira a proposar canvis positius en la polis (l'espai públic que ens afecta a tots), en aquest cas especialment Catalunya/Espanya, nodrint una visió comuna a partir d'allò que s'ha compartit. Això és especialment transcendent en el moment social i polític que vivim a Catalunya -amb una incidència punyent de la pandèmia sobre les persones, els col·lectius i el teixit emprenedor i econòmic, amb aprofundiment de desigualtats i injustícies- , a on tenim el repte de canalitzar de forma positiva i constructiva el conflicte polític, amb arrels profundes, que ens afecta a totes i tots.

Ens connectem així amb aquelles iniciatives que treballen els conflictes i traumes col.lectius i la memòria – tant l'oficial, l'explícita, l'oculta, l'ocultada com la implícita, sigui individual o col·lectiva – per a un present reparador i un futur més cohesionat, conflictivament pacífic i evolucionat.

Jordi Palou-Loverdos
Advocat acreditat a la Cort Penal Internacional (La Haia).
Mediador i consultor en transformació pacífica de conflictes. Co-director d’AEQUITAS.
www.aequitasadvocatsimediadors.eu/