Catalonia Talent

Catalonia Talent
Opinió

Catalunya rica i plena (1- La seguretat)

12 de gener de 2022

Si un debat s’ha dut a terme els últims anys en aquest país, és com ha de ser una suposada Catalunya independent, ha sigut debatut en processos constituents i assemblees de tot tipus, s’ha redactat un llibre blanc de la transició nacional, s’han fet infinitat de programes i entrevistes, i si a un consens s’ha arribat, és a que hi ha tantes opinions com persones en aquesta terra.

És per això que jo no m’estaré de donar la meva opinió. Com a jove i coma emprenedor hi ha uns mínims que crec que hauria de tenir un estat per ser potent, i com que donaria per un article llarguíssim, ho dividiré en parts, començant per la seguretat, un dels temes que per a mi són més importants.

La paraula seguretat ve del llatí Securitas, -ātis que vol dir certesa o coneixement clar i segur d'alguna cosa. Poso la definició perquè ajudarà a entendre on vull arribar, que no és una altra cosa que donar-li la certesa a la gent de que la seva integritat, patrimoni, drets i llibertat no seran manllevats sense conseqüències, que per mi tenen que ser lo suficientment dures com per que el cost d’oportunitat d’atemptar contra aquests principis no valgui la pena.

Però per aconseguir que la gent es senti segura en tots els aspectes hem de millorar molt com a societat i prendre decisions contundents.

Seguretat física: Tota persona s’ha de sentir lliure de circular pel país i de fer el que li vingui de gust sense patir, per si serà atracat, agredit o robat. És per això que com a societat és primordial que els carrers siguin segurs i que per exemple, una dona pugui circular a altes hores de la matinada sense por de ser agredida sexualment. Proposo augmentar la presencia policial, recuperar la figura del sometent, augmentar les penes contra aquests fets i que no puguin sortit impunes, i sobretot educar la població en el respecte a les persones, respecte cap a tothom, pensi com pensi, sigui qui sigui. No podem demanar respecte si no fem l’esforç de respectar nosaltres, fins i tot a qui detestem. El que no és pot consentir és que hi hagi gent que no surti, o no faci activitats que voldria fer, pel fet de tenir por per la seva seguretat física. I s’han de posar els recursos que faci falta, sense complexos. Una societat mentalment sana, és una societat sense por.

Seguretat social: Tot i que em considero una persona amb una vesant lliberal bastant forta, entenc que un país ha de garantir als seus ciutadans un aixopluc i una ajuda en cas de “fracàs”. Son moltes les situacions que et poden portar a perdre-ho tot i a vegades són inevitables. Per això tenir una seguretat social garantista amb els necessitats és fa imprescindible per lluitar contra la por al fracàs i incentivar l’emprenedoria i les decisions arriscades. No vol dir regalar res, evidentment les ajudes han d’anar acompanyades d’obligacions adaptades a cada cas. El que no pot ser és que una persona no tingui cap oportunitat, però tampoc que una persona visqui total vida de l’estat sense aportar res a canvi. Això s’ha de convertit en un win win.

Seguretat jurídica: Sí volem un país amb iniciativa, amb emprenedors, amb investigació de qualitat, i talent, hem de crear una xarxa de seguretat jurídica, que empari i doni una certesa clara de que estan fent, d’on poden arribar i quin es el marc en el que poden actuar. Això vol dir, no anar canviant cada dos per tres les normes de joc, o no tenir una burocràcia excessiva i limitadora, el que no pot ser es que obrir un negoci sigui tant difícil, o que les quotes, impostos, taxes, etc. siguin abusius. El talent ha de sentir-se segur i amb llibertat per actuar i d’aquesta manera no només atraurem talent, sinó que potenciarem el propi.

Seguretat nacional: Segur que és un dels temes més controvertits dels últims anys, jo no em centraré en si Catalunya ha de tenir o no un exercit, evidentment que l’ha de tenir, com tots els països del mon, i com més gran, sofisticat i eficient sigui, millor. Jo el que aportaré aquí és una visió sobre la certesa de la gent, la població ha de tenir la certesa de que la seva nació no corre perill, és a dir, que el regim i les institucions estan segures i no hi ha perill d’un canvi que aporti incertesa i caos, de que poden viure tranquil·lament sense por a que un atac terrorista o d’un altre estat els hi segui la vida. Que les comunicacions, i els infraestructures seguiran funcionant, sense risc. És primordial per a la felicitat i el benestar d’una societat, no tenir por, i s’ha de fer el que calgui per tal de que ningú tingui por, el que calgui...

Aquesta ha estat una pinzellada de com s’ha d’estructurar el sistema de seguretat d’un país, més aviat un recordatori, perquè no ens oblidem de la importància que té per a la societat , poder viure en pau i sense temor. Un estat propi és necessari perquè com catalans tinguem la oportunitat d’estructurar-ho i que no ens ho estructurin des de fora.

Contingut relacionat

FGC Turisme
Carregant...
x