A Barcelona ja fa temps que falta construir, els barcelonins en general ja no ens sentim orgullosos de la nostra ciutat. Al contrari, sentim pena, fins i tot a vegades fàstic. Barcelona ha perdut l’ànima que tenia. Fa uns 15 anys qualsevol persona que anava pel mon se’n sentia orgullós i amb el cap ben alt deia “Jo sóc de Barcelona”.

Aquest sentiment, demolidor per a  qualsevol ciutat és degut a tres factors: La gentrificació d’alguns barris, unes polítiques públiques pensades a curt termini, i l’exclusivitat de l'habitatge.

Anant en ordre, el centre de Barcelona s’ha convertit en una espècie de parc d’atraccions per turistes, i lladres, que ha fet que molts habitants de barris com Ciutat Vella i el Gòtic hagin decidit marxar a altres barris o també fora de Barcelona. I no els en falten motius, és molt incòmode sentir-se un estranger a la teva pròpia ciutat, o patir per la teva seguretat cada cop que has de sortir per la nit. Alguns pensaran que el turisme és riquesa i diran que hi ha molta gent que hi viu, i tenen raó, però si la ciutat perd la seva essència, al final els turistes no la trobaran atractiva i només podrem captar turisme de borratxera.

El segon factor, són unes polítiques publiques que miren a curt termini, és a dir, l’Ajuntament, s’ha dedicat ens els últims 5 anys a buscar solucions temporals i ràpides a grans problemes. Per exemple, s’ha destorçat la circulació per la ciutat abans de fer sistemes de transport públic eficients i suficients. S’ha posat una etiqueta mediambiental per accedir a la ciutat, abans de crear una legislació o de potenciar els vehicles poc contaminants, entre moltes altres males decisions. La qüestió és que el govern de Barcelona va accedir al poder amb unes promeses que no podia ni volia complir, i amb motius molt obscurs que desconeixo, però que algun dia sabrem. I això, aquesta incompetència, carrega molt la paciència dels ciutadans, que ha trobat en altres ciutats i poblacions de Catalunya la comoditat que han perdut a Barcelona.

El tercer factor és un argument recorrent en debats i articles, però al qual vull donar el meu punt de vista: l’accés a l’habitatge. Al centre de Barcelona és cada cop una cosa més exclusiva, encara que això ha passat a totes les grans capitals del mon. Però com ho podem arreglar? Per a mi, i la solució és fàcil: construir. Està ple de solars i terrenys públics i industrials a la ciutat, s’ha de fer un pla, no a 4 anys vista, sinó a 10, en que aquests terrenys es converteixin en sòl residencial. Ja sigui a la Zona Franca o al Poblenou, Barcelona disposa de molt d’espai per créixer, el que passa és que s’està desaprofitant. La indústria ha de marxar de la ciutat per anar a l'extraradi i s’han de fer pisos. Imagineu com baixarien els preus, si s’incentivés la construcció, amb ajudes públiques. Si es féssin 100.000 habitatges a Barcelona quant s'abaixaria el preu? I si en fossin 200.000? o mig milió?

Fem una pensada general. Som a temps de salvar Barcelona. Si no, cada cop més barcelonins marxaran de la ciutat, com he fet jo.