Catalonia Talent

Catalonia Talent

Les claus de la innovació, el lideratge, la retenció del talent i la gestió del canvi centren la jornada Growth de la UVic-UCC

14 de juny de 2023

Articles - Ciència i Coneixement

Empresaris, emprenedors, directors de recursos humans i altres representants d’empreses de la Catalunya central, i especialment d’Osona i del Bages, van participar aquest dimarts en la primera edició de la jornada Growth de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Es tractava d’un esdeveniment formatiu i experiencial per al creixement humà i transversal de les empreses, organitzat per l’Escola de Postgrau de la UVic, amb la col·laboració de la d’UManresa, que va reunir prop de 130 persones al Paranimf de la Universitat.  

Durant tot el matí es van succeir quatre ponències dels experts en tecnologia, talent i lideratge Òscar Garcia Pañella, Mercè Tell, Helena Torras i Jared Gil, així com dinàmiques d’equip conduïdes pel grup de creadors i agents del canvi Random Happiness. L’acte, el va presentar Iván García López, speaker motivacional i coach integral de salut organitzacional.  

La voluntat del programa era oferir als assistents un espai per entendre com el creixement transversal de les empreses s’experimenta a través de la incorporació de noves tendències, i identificar aquelles que ara mateix estan en l’ordre del dia: la formació i retenció del talent, la gestió humana de l’empresa, la innovació o les accions disruptives. També plantejava una realitat: el fet que la formació continuada al llarg de la vida ja no és una opció, sinó una part fonamental del procés de creixement personal, professional i empresarial. 

La gamificació, com a palanca de gestió del canvi

El primer dels ponents va ser Òscar Garcia Pañella, doctor en Realitat Virtual i Serious Gaming i soci consultor de Cookie Box. En la seva ponència va parlar del disseny motivacional aplicat, és a dir, de com la gamificació pot ser una palanca de gestió del canvi. Va defensar que la narrativa, i no la tecnologia (el contingut i no el continent), és la clau de tot el procés, perquè “una tecnologia molt potent, però buida de contingut no assolirà allò que persegueix un serious game: ser una experiència que motivi”. Entre les claus que va donar als assistents sobre com aconseguir-ho figura “preguntar-se, abans de fer res, quines experiències agradaran al nostre públic, això és, quin perfil motivacional té, que no necessàriament és el mateix que el nostre”. També va definir la gamificació com un procés de cocreació que té molt a veure amb la psicologia. 

Els motors de la innovació a l’empresa

A continuació, va ser el torn de Mercè Tell, sòcia fundadora de la gestora d’entitats d’inversió Nekko Capital. En una ponència titulada “Motors de la innovació corporativa”, Tell va repassar el ventall d’opcions que té una empresa quan es planteja innovar, i que inclouen alternatives com ara l’adquisició de companyies ja madures perquè s’integrin al grup, l’aposta per la I+D valent-se del talent intern, o la inversió en start ups i negocis emergents. També va alertar que en qualsevol d’aquests processos “cal ser conscients que dins l’empresa serà normal que hi hagi resistències al canvi”, i que la clau és “saber identificar els projectes i les idees que poden acabar essent exitoses” i “confeccionar equips amb persones que combinin el talent del visionari amb la capacitat d’execució”. 

Col·laborar, crear i revolucionar

També sobre innovació va versar la ponència d’Helena Torras, venture partner a Hans(wo)men Group i consellera independent, que va defensar que “la tecnologia no determina la innovació, sinó que ho fa l’existència d’un problema que cal solucionar”. I va ser contundent en reivindicar que “cal estimar el problema, no enamorar-se d’una solució, i pensar de manera diferent per resoldre’l: cal fer les preguntes correctes perquè arribin les respostes correctes”. Per a Torras, el canvi, l’han de generar les persones que integren la companyia i, per això, “la clau és la confiança, empoderar els equips, fomentar els lideratges col·laboratius tant dins com fora de l’organització, i crear entorns segurs”. Aquest darrer punt, va dir, és essencial perquè “no pots innovar si no estàs disposat a acceptar el fracàs, a entendre que ens equivocarem i que no passa res per fer-ho”.

IA i retenció del talent

La darrera ponència va impartir-la Jared Gil, global CEO de Nuclio Digital School, qui va parlar de la intel·ligència artificial i els nous llocs de treball. Gil va reclamar deixar de veure la tecnologia com un enemic i passar a entendre-la com quelcom amb què l’ésser humà entra en simbiosi. També va recordar que, malgrat que els robots guanyen les persones en hard skills, perden la batalla quan parlem de soft skills: adaptació, creativitat, pensament crític, treball en equip, ètica laboral o intel·ligència emocional. Aquestes, va dir, també són les claus dels futurs llocs de treball: si la majoria encara no existeixen, “és essencial formar-se no per tenir un coneixement concret, sinó la capacitat d’adquirir-lo, entendre’l i adaptar-t’hi”. 

El ponent també va donar les claus per combatre la fuga de talent a les empreses, “un problema actualment molt greu que dificulta créixer i tirar projectes endavant”: dotar les persones d’una trajectòria laboral clara, fer-les sentir part del projecte i oferir-los formació. “És molt millor formar una persona assumint el risc que després marxi, que no pas no formar-la i que es quedi”, va concloure. 

Aptituds i actituds per afrontar el canvi

L’esdeveniment, el va obrir el director general de la Fundació Universitària Balmes, Jordi Baiget, que va reivindicar la voluntat de la UVic-UCC de ser activa i acompanyar les empreses en les seves necessitats formatives, just quan s’estan produint tres transicions: demogràfica, digital i ambiental. “La vida i el desenvolupament econòmic s’hi hauran d’adaptar, i això implica adquirir aptituds i actituds que pot i ha de proporcionar la formació continuada”. 

El rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, va cloure la trobada reivindicant el paper de la institució en aquest procés: “La programació acadèmica de qualitat de les nostres escoles de postgrau es construeix havent escoltat i procurant donar resposta a les necessitats del teixit productiu del territori”, fet que “referma el rol de la universitat com un una eina estratègica de present i de futur que aporta valor i coneixement, i genera un impacte rellevant en el seu entorn”.

Contingut relacionat

Recorda el futur
Carregant...
x