Catalonia Talent

Catalonia Talent

Científics catalans troben l’explicació a la cura inesperada d'alguns malalts de càncer

6 de novembre de 2020

Articles

Tothom ha sentit parlar de casos de malalts amb un càncer avançat a qui els metges donaven poc temps de vida però que, en canvi, superen totes les expectatives i continuen vius al cap d’anys. “Ja no hi haurien de ser”, sol ser la resposta dels especialistes. Malgrat que ho pugui semblar, no són cap raresa. Es calcula que prop del 10% dels pacients oncològics avançats a qui segons l’estadística els queda poc temps, responen a la quimioteràpia de manera inesperada fins a assolir, en alguns casos, la curació. Són els grans responedors o també pacients Llàtzer. Ara tot just es comença a saber el perquè de la seva extraordinària resposta a fàrmacs convencionals. Un estudi liderat per l’Institut Nacional del Càncer (NCI) dels Estats Units en què ha participat l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras ha determinat que l’existència de lesions als tumors afavoreix la bona resposta dels fàrmacs. El treball s’ha publicat a la revista de referència Cancer Cell.

“Hem vist aquest fenomen de resposta excepcional en tota mena de tumors –explica Manel Esteller, professor d’investigació Icrea i director de l’Institut Josep Carreras–, en glioblastoma [tumor cerebral molt agressiu], en tumors de mama metastàtics avançats, de pàncrees”. En aquestes i altres formes de càncer, la supervivència dels pacients sol ser limitada. “Sovint passa que d’una visita a la següent la malaltia condueix a la mort”, diu. Hi ha casos, però, en què el pacient no només sobreviu sinó que respon de manera “excepcional” a quimioteràpia convencional. La resposta pot arribar a la remissió total del tumor.

Què ho fa que sigui així? “Hem vist que hi ha tumors que presenten lesions concretes que obren la porta a l’acció dels fàrmacs”, respon Esteller. Les lesions estan motivades per alteracions genètiques i epigenètiques que el tumor “no pot reparar”. Les cèl·lules tumorals, segueix explicant l’investigador, acumulen mutacions i alteracions epigenètiques que condicionen el seu creixement i agressivitat. En condicions normals l’ADN corregeix els errors derivats de les mutacions, però hi ha casos que s’escapen d’aquest mecanisme de reparació natural. “Alguns tumors no poden reparar els errors, cosa que els provoca lesions a nivell molecular”, descriu Esteller. Això és justament el que passa amb els responedors excepcionals, a qui els tumors “obren una via d’entrada” als fàrmacs. Els pacients, sense que ningú no ho esperés, gairebé “ressusciten”. D’aquí els ve el nom de pacients Llàtzer, en referència al personatge mort a qui Jesús ressuscita en el Nou Testament.

La troballa, segons Esteller, ajudarà a definir millor quina és la teràpia més adequada per a un pacient determinat a partir d’una anàlisi genòmica. “No aportarà valor pronòstic, perquè ja sabem que el pacient no va bé, però sí predictiu respecte del medicament a administrar”, considera. El fet que només s’hagin considerat fàrmacs convencionals i que amb aquests es pugui explicar un de cada quatre casos, obre la porta a veure si la resposta és extensible amb els agents quimioteràpics de nova generació. De la mateixa manera, Esteller creu que quan els tumors se sotmetin a tècniques "multiòmiques”, és a dir, de la genòmica a la metabolòmica passant per la proteòmica o altres tecnologies, es puguin detectar altres menes de lesions per on fer entrar els fàrmacs. “Si es pogués induir alguna d’aquestes lesions en els tumors, potser aconseguiríem eliminar-los aprofitant aquesta via d’entrada”, suggereix. 

L’equip d’Esteller ha fet l’anàlisi epigenòmica dels tumors amb l’objectiu d’esbrinar si hi havia factors comuns que fessin que alguns gens s’activessin o se silenciessin.

Text del Diari Ara

Temes càncer. Manel Estellergensanàlisi

Contingut relacionat

Eleccions 2021
Carregant...
x