Des de Ramon Llull al Tricicle, de Verdaguer a Anna Veiga, fem un viatge per tot allò que les catalanes i catalans han aportat a la humanitat, ja sigui des d’un vessant internacional, o amb la demostració de la seva genialitat a casa nostra i a fora. Personatges que marquen èpoques i generacions, i que el fruit de la seva feina i aficions ha permès desenvolupar el nostre planeta, la nostra cultura, i el nostre benestar.
Estudi DDT d’Efectes especials. El 2007 van guanyar l’Oscar al millor maquillatge per la pel·lícula “El laberinto del fauno”. Han treballat tant en pel·lícules nacionals com internacionals i alguns dels seus títols són “Hellboy II”, “El Orfanato” o “La piel que habito”.
Director, guionista i productor de cine. Pioner del cinema. Un reportatge sobre la visita d’Alfons XIII a Barcelona, serà el primer film espanyol exportat. Al 1905, obtingué el primer gran èxit a nivell mundial, la comèdia “Los guapos de la Vaquería del Parque”.
Directora de cinema, guionista i publicista. Coneguda per pel·lícules com: “La vida secreta de las palabras” (2005), “Mi vida sin mí” (2003) i“Cosas que nunca te dije” (1996). Ha guanyat diversos premis, entre ells, 3 premis Goya.
Actor, director de cine, escriptor i pintor. Ha treballat amb directors com Bigas Luna (“Jamón Jamón”) o Pedro Almodóvar, a nivell internacional ha participat en les pel·lícules “El Pianista” o “Elizabeth: La edad de oro” (2007).
Director, productor i guionista. Debuta al cinema amb “El Orfanato”, van seguir altres èxits com “The Impossible” (2012) o “The Monster calls”. Ha aconseguit fer-se un lloc a Hollywood i el 2018 estrena “Jurassic World: Fallen Kingdom”.
Actor. Estudià interpretació a París on va fer les seves primeres pel·lícules. El 2001 amb la pel·lícula “Harry, un amigo que os quiere” aconsegueix el premi César del cinema francès. Al 2008 va tornar als escenaris teatrals amb el monòleg Non Solum.
Guionista i director de teatre i cinema, l'any 2007 rep la Creu de Sant Jordi. Al 2015 li donen el Premi Gaudí d’honor. Algunes de les obres més destacades són: “La rossa del bar” (1986), “Aquesta nit o mai” (1992), “Carícies” (1998) o “Morir (o no)” (2000).
