Aquests dies s'ha commemorat el 110 aniversari de la institució degana de les relacions amb Amèrica des de Catalunya, Casa Amèrica, hereva de l'Institut Català de Cooperació Iberoamericana, i més enrera de l'Instituto de Estudios Hispánicos i de la Casa Amèrica Barcelona original, sorgida dels interessos d'una societat com la catalana del 1911, on les relacions amb els països americans formàven part de l'agenda pública nacional.
No és menor la relació catalana amb Amèrica, no només en temps de la colònia sino especialment a partir de les independències dels països americans, durant el segle XIX. Les celebracions de la Fira Internacional de 1888 a Barcelona i el monument a Colom, així com la commemoració del IV centenari de la descoberta d'Amèrica, el 1892, són símbols d'aquella relació hispanòfila que vinculava llavors continent i país. En un moment històric, aquell, els casals de catalans a Amèrica esdevenen engranatges d'una relació econòmica i cultural molt destacable. El més antic d'ells, el de Cuba, i més tard el Centre Català de Buenos Aires (1886) o l'Orfeó Català de Mèxic (1905) són encara testimoni d'una necessitat, la del vincle entre expatriats, negociants i artistes, a banda i banda de l'oceà. Casa Amèrica es crea el 1911, doncs, en un context extraordinàriament propici.
Els darrers anys quinze anys, amb la consolidació a partir de 2005 de la Fundació Casa Amèrica Catalunya i amb la tasca ingent, continuada, solvent i prestigiadora de l'enyorat amic Antoni Traveria i del seu equip, Casa Amèrica ha esdevingut pal de paller de la relació amb el continent. I fer-ho, teixint aliances amb la creixent aparició d'entitats i agrupacions de llatinoamericans a Catalunya, que han canviat la fesomia del país, i l'han dotat d'una nova vida cultural i social. Fer-ho també, sense oblidar que Amèrica és continent i no país, i amb especial atenció a les llengües. Perquè el Brasil, Surinam, Haití o el Canadà, també formen part d'aquest extraordinari espai i no comparteixen la llengua espanyola.
Una relació, la d'Amèrica i Catalunya que té arestes i implicacions diverses i plurals: des de les Cambres de Comerç, com la Brasil-Catalunya, que funciona extraordinàriament bé, fins al Màster en Estudis Llatinoamericans de la UB. Des del Congrés de la Latin American Studies Association LASA 2018 fins a l'Associació de Catalanistes de l'Amèrica Llatina. Cultura i acadèmia, comerç i empresa. En aquest conjunt d'aliances que també inclou la cinquantena de casals catalans a Amèrica i les desenes d'associacions de connacionals americans a Catalunya, Casa Amèrica exerceix d'un engranatge necessari que cal preservar.
Casa Amèrica Catalunya també ens recorda que la relació entre Amèrica i Catalunya - més enllà de cultura i economia -, mereix un esperit crític que permeti la denúncia de la violació dels drets humans que s'exerceix en alguns països, de forma sistemàtica. Sense paternalismes -també ho patim aquí en ocasions-, i amb la presència d'experts i testimonis que ens permeten obrir els ulls a aquestes realitats. I premiant també, a través dels guardons que atorga, la Llibertat d'Expressió, amb el Premi Antoni Traveria, i els Drets Humans, amb el Premi Joan Alsina.
Amb tot això, i amb la necessitat que com a país tenim d'enfortir lligams amb institucions públiques i privades d'arreu, cal que les administracions apostin per la diplomàcia cultural que ens proporciona Casa Amèrica Catalunya, tot vetllant per la seva independència, a la vegada que se'n reconeix la seva vàlua com a estructura d'estat. Llarga vida a Casa Amèrica Catalunya.
