D'aquí uns mesos se celebraran els 22 anys de la creació del 22@, un dels primers districtes urbans de tota Europa centrats en la innovació, la creativitat, l'emprenedoria ciutadana i empresarial. Un aniversari que tot i no ser rodó, coincideix amb el nom del barri, i val la pena, després d'una pandèmia i de diverses crisis econòmiques, i d'altres d'institucionals, fer un balanç general d'aquests 22 anys de tasca.

Cal dir, a la bestreta, que el projecte sempre ha tingut detractors. Per una banda, els temerosos: això és, els que han vist amenaçada alguna o altra cosa de l'entorn o de les seves economies. Des dels barris més propers que no volien foragitar els veïns en processos de gentrificació demogràfica i desnaturalització urbana, fins als que veien amenaçada la seva continuïtat empresarial, en tallers industrials, magatzems i altres negocis tradicionals, vers un increment notori de lloguers. Per una altra banda, els crítics habituals de la política partidista: criticar el que fa l'adversari, posant el focus en temes socials -instrumentalitzant veïns i associacions queixoses-. econòmics o fins a la molèstia de les obres, tan li fa. I també aquells que per una visió que sospita permanentment dels interessos de l'altri, posa en dubte el progrés, i adverteix en forma de mantra dels problemes que genera qualsevol avenç: són aquells que presumeixen d'una Barcelona pobra i encimbellen els depauperats com a màxim exponent de la supervivència urbana. Per a ells, l'emprenedor i el que triomfa és sempre criticable. 

Tot i que, com veiem, els crítics n'han estat uns quants, el 22@ podrà celebrar el 2022 amb èxit un 22 aniversari ple de fites. Malgrat també que la feina encara estigui a mig fer. I en aquests estira i arronsa, les arrencades i frenades també han vingut imposades per la política. 

L'Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla Especial d'Infraestructures del Poblenou el maig del 2020 sota el govern del socialista Joan Clos. La modificació del PGM va afectar a més d'un milió de metres quadrats, dividit en dues grans zones: una és la que queda per sota de la Plaça de les Glòries, emmarcada per Meridiana, Diagonal i Ronda Litoral. Gran espai on ja la façana marítima havia estat ocupada per la Vil·la Olímpica. Tots recordem la zona de discoteques d'aquells anys, des de Razzmataz a l'inefable Señor Lobo, passant per Dixi o Be Good. Encara existeix això? L'altre gran zona, per sota de la Gran Via, i al llarg de l'eix Pere IV, fins a la Rambla de Prim.

La continuïtat del 22@ tingué una vàlua important durant el mandats del socialista Jordi Hereu i del convergent Xavier Trias. Anys en que Aigües de Barcelona o RTVE aposten pel barri. Quan es trasllada Betevé i Barcelona Activa a la zona, i quan empreses com Acciona, Aenor, Leitat, Cisco, Focus, Henkel, Metrovacesa, Mediapro, Mobile World Capital, RBA, Novotel, Bosch, Zurich o tantes altres hi situen la seva seu. Fonamental també la tasca del sector immobiliari per a l'ordenació de la zona, amb empreses que hi aterren com Cornex Capital, Cushman & Wakefield, Meridia Capital, entre d'altres i necessari quan s'hi aposta per erigir el Museu del Disseny, o quan s'hi traslladen escoles de disseny, d'arquitectura i d'interiorisme: Bau, el Foment de les Arts Decoratives...

I no podem oblidar que entitats i institucions també aposten per aquest 22@ en construcció: la Fundació Eurecat, Formació i Treball, Ared, el Centre Tecnològic de Catalunya, la Fundació B-Tec, el Col·legi d'Infermeria...o la reubicació de centres de la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra. Centres de recerca i innovació, que en un ecosistema proper i propici ho tenen tot per esdevenir el puntal de l'I+D al sud d'Europa.

Des del 2015, els governs successius d'Ada Colau amb Jaume Collboni han mantingut un equilibri, a vegades qüestionat segons de qui provenia el discurs. I és que, malgrat tot i obviament, les previsions del 2000 i del 2020 són diferents.

Podem dir, però, que tot i les crisis successives del sistema bancari i ara, de la covid19, sense oblidar els altibaixos polítics permanents que viu el país des de fa deu anys, i que d'alguna forma han afectat l'àmbit empresarial, i malgrat algun discurs carrincló, no s'ha pogut frenar l'evolució d'un districte tecnològic com el 22@. Hores d'ara s'ha transformat l'ús del sol d'un 80% d'aquest territori, però només s'ha desenvolupat la superfície en un 65%. Falta feina.

El 2018 es va engegar, per part de l'Ajuntament de Barcelona una darrera etapa de reflexió, que alguns varen veure com a aturada provisional i altres varen creure que s'havien passat de frenada. De forma pactada entre el consistori, l'Associació empresarial del 22@, associacions veïnals i universitats, varen arribar a un acord per a reformular el projecte inicial i solucionar algunes carències que es varen detectar en un procés de reflexió i participació d'un parell d'anys. La modificació del PGM de l'any passat inclou, obviament, millores socials que van en la línia política dels Governs Colau, però que són compartits per la major part de forces polítiques: més habitatge social, i més sostenibilitat.

El nou 22@ doncs, inclourà més de 10.000 habitatges de protecció oficial, el doble del que estava previst inicialment, d'un total de 15.000 habitatges nous. El nou pla també preveu desbloquejar algunes activitats no previstes en la classificació inicial, i això és permetre la instal·lació de negocis de l'anomenada "nova economia": tallers, centres de makers, cooperatives i iniciatives de l'economia social. Aquest tipus de negoci -perdó als de moral exquisida per anomenar-los així-, ha tingut un impuls constant per part dels darrers governs de la ciutat, preferint-los a les SL i SA, per a la contractació pública, en determinats casos.

Finalment, la demanda més consensuada: el verd. Un de cada tres carrers horitzontals i verticals passaran a ser una xarxa d'eixos verds on el 70% dels espais es destinin al vianant i a la vegetació, en comptes del 40 anterior. Es treballa per aconseguir un 80% d'ombra a l'estiu, i una gestió sostenible de l'aigua. No puc fer més que celebrar-ho, escrivint això en mig d'una onada de calor canicular. 

L'èxit del 22@ en el seu 22 aniversari doncs, és fruit del consens i de la tasca endegada per ajuntaments socialistes de Clos i Hereu, amb l'aposta decidida de la Convergència de Xavier Trias, i amb les revisions del govern comú d'Ada Colau, que aposten per un 22@ més viu, i més sostenible. Felicitem-nos tots.