Crisis econòmica, sanitària, pandèmia mundial, sentiments a flor de pell, canvis de paradigma, crisis de poder, autoritarisme, violència, manipulació, solidaritat, lluita...  Tot continua igual des de que l’home es home.

Amb més de 20 anys treballant per a persones a multinacionals i pimes, de diferent sector, mida i activitat, he constatat que hi ha unes conductes i pràctiques que beneficien a les persones i organitzacions, i altres que les perjudiquen.

D'aquesta evidència i de com intervenir-hi, se n'escriu constantment. Les teories de Management i Lideratge evolucionen, adaptant-se a les diferents conjuntures (cicle econòmic, avenços tecnològic-científics, corba demogràfica, etcètera). Cada cert temps se succeeix un canvi de paradigma, que genera nous mètodes i tècniques. Aquestes relleven, complementen o qüestionen l'anterior i ens ajuden a comprendre diferents aspectes de la naturalesa humana per millorar en la nostra funció directiva. Per la meva formació, professió i inquietuds personals, fa 20 anys que subcontrato, cerco, estudio, aplico i transmeto tècniques i mètodes per tal d'ajudar les persones en les organitzacions. He arribat a la conclusió que tot i que són necessaris, no són suficients. Fa falta quelcom més.

Molts d’aquests programes focalitzen les conseqüències del problema que volem resoldre, i es presenten com a la solució miraculosa. Tanmateix, un cop acabada la injecció d’energia inicial, moltes vegades es torna a la situació anterior, amb més cansament dels que la pateixen. Aquestes “solucions” sovint funcionen en una cultura i no en d’altres, i en canviar el cicle econòmic (de crisi a abundància o a l’inrevés) deixen de funcionar.

El nostre temps és finit, i hem d'aprofitar-lo. No podem perdre’l invertint energia i recursos en programes que no van a l'arrel, a les causes. En tot cas hem de prioritzar. El 2010, cansat d’aquest degoteig, vaig descobrir un model d’èxit, una manera d’organitzar-se, immune al pas del temps, a conjuntures i a modes, amb uns models-programes, tècniques i ritus perfectament establerts, i que tenen com a objectiu el desenvolupament ple dels seus membres i a l’hora regulen de manera efectiva la manera d'organitzar-se i de relacionar-se. Relacionar-se amb un mateix, amb els altres i amb el tot, per tal d'aconseguir aquesta finalitat. Es tracta d'un model que va néixer fa més de 1.500 anys, i que a casa nostra ja duu 1.000 anys. Un model universal i que contempla la totalitat de l’ésser humà, amb les seves virtuts, febleses, perills i oportunitats. El vaig descobrir a la sala capitular del monestir benedictí de Montserrat, amb el monjo Salvador Plans (qepd.)

Aquest model contempla la vessant comunicativa, psicològica, enginyera, financera, arquitectònica, espiritual, cronològica, formativa, i evolutiva, i per sorpresa vaig veure que recollia molts dels “programes actuals”.

Vaig intuir que, amb l’estudi, adaptació i implantació d’aquest model d’èxit, disposava d’un esquema sòlid que prioritza els aspectes claus a les organitzacions, i és complementari amb altres programes i intervencions. Llavors vaig decidir que fossin la meva guia, motor i font d'inspiració. Porto anys en contacte amb les persones que formen part aquestes organitzacions, analitzant les seves regles, tradicions, cultura i codis, entrevistant als seus membres, compartint temps i espai, observant i conversant.

Aspectes rellevants del model 

• Concebre a l'ésser humà des de la seva dimensió cognitiva-racional i també anímica-espiritual.
• Regular tant els passos i el camí a seguir a nivell individual, com la manera d'organitzar-se de forma grupal i comunitària.
• Caràcter universal (generalistes i adaptables en temps i espai).
• Unitat = força
• Buscar el desenvolupament de cadascun dels seus membres i per a això, a més del treball individual, establir la manera de relacionar-se, supeditant l'individu al col·lectiu.

Després de poc temps vaig descobrir un altre model d’èxit, molt diferent, radicalment oposat, però que també és universal, immune al pas del temps i complert, i per sorpresa, el grau de coincidència respecte els aspectes “claus”, coincideix plenament amb l’anterior.

Per la meva vocació, missió i professió, com a Psicòleg d’Organitzacions, estic conformant i estructurant una síntesi dels models, un programa. El meu objectiu és anar compartint les conclusions i apropar a les persones d’organitzacions que puguin necessitar i el valorin, una possible guia i font d'inspiració, un camí per a una bona direcció. Així us ho vull compartir en aquest article i els propers.

Alberto Arqued
CEO & Founder Sede21, Search&Development.