La tecnologia de cadena de blocs (blockchain) permet tenir un registre de transaccions transparent i global basat en la criptografia, aquesta és la idea principal. Lo que fa uns anys eren escandalls manuals en llibres de comptabilitat, van passar a excels i després a ERPs i ara poden ser registres mundials interconnectats en servidors de tot el món, aquesta és la disrupció del món cripto, no hi ha fronteres.

Aquesta tecnologia es va utilitzar per primera vegada per dissenyar el bitcoin, un criptoactiu al que se li està dotant d’un valor transaccional en moneda corrent i que cada vegada és més intercanviable globalment per bens físics de tot tipus: pisos, compres, etc... A aquests productes o part de productes intercanviables, una espècie d’accions, li diem tokens i per tant parlem de la tokenització de l’economia.

Als actius físics, li han seguit d’altres tipus de “monedes digitals”, Etherium, Cardano, etc, etc. i sobre aquestes, nous actius com els tokens no fungibles (les sigles de Non Fungible Tokens, NFTs en anglès), que són actius intangibles com l’art digital o qualsevol obra creativa o cultural digital (música, escriptura, moda, etc...) que es compra i ven en mercats online (marketplaces).

És a dir, la tecnologia esns permet transformar la moneda corrent en criptoactius i aquests els podem intercanviar per bens materials o immaterials sense necessitat de cap banc o regulador o govern i a partir d’aquí hi ha varietat d’opinions i posicions.

Els defensors del món cripto, argumenten que es democratitza els diners i l’economia, s’eliminen intermediaris i el seu control que ara recau en els bancs i governs i que la tecnologia permet crear un model que pot esdevenir els fonaments d’una nova economia descentralitzada. A més de defensar la seva transparència i invulnerabilitat. El fet és que hi ha països on la volatilitat de la moneda corrent ha estat molt gran com Argentina amb el corralito on el fet de tenir els diners en actius globals els va permetre tenir els seus estalvis fora del control del govern o en els països emergents on els hi ha permès guanyar diners fora del seu entorn o que l’increment del valor accelerat de determinats actius ha donat peu a guanyar-ne.

Els detractors, argumenten que aquests criptoactius no tenen mecanismes de control i per tant hi ha molt frau, són volàtils, tenen un consum energètic brutal i a més, estan en mans també d’uns quants personatges especuladors que els fan pujar i baixar segons convé i que els negocis que s’han derivat sí que poden ser hackeables a banda de que els diners en moneda són l’últim reducte de privacitat econòmica que tenim.

El que és cert és que estan aquí i ara governs, empreses i ciutadans, hem de veure que fem. Tant és així que ara hi ha varietat de posicions entre els governs i per exemple, el Salvador va aprovar al setembre el bitcoin com a moneda de curs amb l’esperit de ser un país de proves per aquesta nova moneda i per tant d’un nou paradís econòmic però no exempt de molts problemes d’aplicació i acceptació per part de la ciutadania.

En la mateixa línia, tenim els Emirats Àrabs Units, que ho veu com una oportunitat per convertir Dubai en capital financera i d’indústries creatives i digitals. Per això, ha creat una gran plataforma per tokenitzar fins a 80 tipus d’actius sobre la cadena de blocs, una espècie de registre de bens de tot tipus, començant per l’or, diamants i pedres precioses, art, actius financers (accions, bons, etc) fins els immobiliaris que democratitza a petits inversors de tot el món invertir en parts d’un gran actiu.

En l’altre extrem, el Banc Central Xinès, que ha declarat que qualsevol transacció amb criptomonedes en qualsevol de les seves formes, és il·legal i estan prohibides per qualsevol ciutadà o empresa xinesa, provocant caigudes en la seva valoració. Es prohibeixen serveis de canvi amb monedes de curs o entre criptodivises, així com qualsevol emissió de tokens o transaccions derivades vinculades a les criptodivises.

La reacció en l’altre continent, de moment, ha estat de la reserva federal de EUA que ha comunicat que no les prohibirà. El que estan fent molts països és córrer per tenir monedes de curs digitals: el yuan digital, el euro digital o el dollar digital.

El tema és que el blockchain és transformació digital i lo altre és digitalitzar una cosa que ara encunyem en paper o el metall, en una targeta de plàstic o moneder virtual amb uns codis online però seguint els mateixos passos i amb els mateixos agents de sempre del sistema monetari (bancs, reguladors, intermediaris, bancs centrals). Cal saber molt bé la diferencia del nou món entre transformació i digitalització i que implica cada cosa per regular perquè sinó direm Sayonara baby a l’antiga moneda, Ciao al món digital-cripto?.

En la era del humanisme tecnològic, compte amb els tòxics, troians i trolls i envolteu-vos de Sinergents que sempre sumen aptituds, equip i valors.