L’empresa catalana Sateliot vol crear una constel·lació de nanosatèl·lits amb la finalitat d’oferir connectivitat global en 5G i desenvolupar el que s’anomena Internet de les Coses (IoT); de manera que, aquests aparells que orbiten a baixa altura permetran la comunicació i l'obtenció de dades fins i tot en zones de difícil accés o mala cobertura. El projecte, impulsat en conjunt amb una desena d’empreses i institucions, compta amb un pressupost de 176 milions d’euros i ja s'ha presentat al Ministeri d'Indústria en el marc del programa d'impuls de projectes tractors de competitivitat i sostenibilitat industrial.
Sateliot té previst llançar setze nanosatèl·lits a l’espai en els pròxims anys, que formarà inicialment aquesta constel·lació, amb la finalitat de llançar fins a un centenar. Un dels setze ja es troba en òrbita; és el cas de l’Enxaneta, el primer nanosatèl·lit artificial desenvolupat a Catalunya que va ser llançat el passat 22 de març.
La cobertura 5G del sistema de nanosatèl·lits permetrà intercanviar informació segura, per mitjà de claus quàntiques. D’aquesta manera, les “antenes” situades a 500 quilòmetres de la Terra, facilitaran qüestions com controlar el cabal dels rius i reserves d’aigua, fer un seguiment de la fauna salvatge i protegir-la o rebre dades meteorològiques d’estacions en llocs remots com als mars o als deserts. La tecnologia parteix del projecte Quango i segons l’enginyer manresà, Jaume Sanpera, CEO de Sateliot, suposarà “un pas endavant per oferir no només connectivitat global, sinó també seguretat incondicional".
L’objectiu final és aconseguir la digitalització de la indústria espanyola, per tal de permetre a sistemes situats a milers de quilòmetres de distància connectar-se per transferir diners, fer transaccions comercials, intercanviar informació sobre dades particulars o el control remot d'infraestructures crítiques. Tot això, amb un xifrat d'extrem a extrem i, per tant, de manera segura.
Són molts els sectors que podrien beneficiar-se d’aquesta xarxa de nanosatèl·lits, com per exemple l’agricultura, la ramaderia, la pesca, la mineria, la construcció, l’energia, els transports o, inclús, el turisme. També l’administració pública podria accedir a l’intercanvi d’informació compromesa.