¡No som uns p**** ignorants! Blog d'un jove, per a joves
Qui amb 12 anys no ha devorat la saga d'American Pie d'amagat dels seus pares sense saber que és una simple palla? Qui no posava els Simpson abans de menjar els caps de setmana? Qui no se sap de memòria els episodis de Big Bang Theory o de La que se avecina?
Hem crescut amb la comèdia ximple. Des dels fans d'aquest nen japonès que ensenyava el cul i la seva "Troooompa", fins als futurs erudits que es creien superdotats per entendre la comèdia negra de "Pare de família". Des dels amants del riure enllaunat de "Friends", fins els que preferien els silencis incòmodes a "The Office". Des dels que vam veure créixer amb Zack i Cody al seu hotel abans que viatgessin en vaixell fins a "Riverdale", o bé a Selena Gómez com maga en Waverly Place, fins a ser una cantant que ningú escolta. Tots ells feliços per riure de bestieses que ens mantenien enganxats a la televisió, i que, encara que sembli cursi i vomitiu dir-ho, ens treien un somriure en el dia més amarg.
Però xavals i xavales, senyorets i senyoretes, estimat lector que estàs llegint a aquest desgraciat amant de cinema; tot té referents. Amb això, als decrèpits que surten per televisió i parlen amb aires de superioritat sobre el poc que llegim, sobre el poc que veiem, sobre el poc que sabem; els podrem demostrar, una vegada més, que no som uns putos ignorants.
Avui us recomanaré dues pel·lícules clàssiques que m'encanten i amb les que he arribat a plorar de riure. Per mirar enrere, partirem d'una saga que ens ha acompanyat en la infància, una saga que juga amb una simple idea que a tots ens semblava de petits graciosa i enginyosa; parodiar altres pel·lícules.En aquest cas parlarem ni més ni menys de la saga Scary Movie.
Si has nascut abans de l'any 2000 el més probable és que hagis vist tots els lliuraments de la saga, i si vas néixer després, al menys hauràs escoltat d'aquestes. El seu objectiu principal: parodiar pel·lícules de terror. Des de "slashers" com Scream en la primera entrega, fins a pel·lícules més autorals com "Senyals" a la tercera; la saga conté un grandíssim nombre de referències parodiades. Scary Movie 1, estrenada al 2000, va suposar un enorme punt d'inflexió en les pel·lícules de comèdia negra i va recaptar més de 250 milions de dòlars respecte al seu pressupost inicial de 19. Més enllà de les referències a les pel·lícules de terror, aquestes pel·lícules contenen bons recursos humorístics i entre aquests, el que proporciona la cirereta al pastís, acudits sexuals, els que van fer popular a la saga i el que va causar l'adhesiu +18 a les portades d'aquestes (no ens enganyem, les vèiem igualment). Es tracta d'l'exemple perfecte per veure amb els "panes" i per donar-vos un unes riures en qualsevol moment. He de destacar la segona i la tercera lliurament, que sens dubte són les meves preferides.
Però aquesta saga no va ser l'inici de les famoses pel·lícules "Spoof Movies" (pel·lícules que parodien altres pel·lícules). El seu veritable inici es remunta a l'any 1907 amb "The Little train Robbery", una curta pel·lícula muda en blanc i negre que parodiava la mítica pel·lícula "The Great Train Robbery". Però segons el meu humil i friki opinió, hi ha dues pel·lícules clau en aquesta categoria, dues pel·lícules que van marcar un abans i un després en el gènere i que qualsevol de la nostra edat pot gaudir moltíssim. Així que, si t'agrada Scary Movie, mira't "El jove Frankenstein" i "Aterra com puguis"
"El jove Frankenstein" és sense cap dubte, una de les meves pel·lícules de comèdia preferides, i sí, és en blanc en negre. Estrenada l'any 1974, la pel·lícula tracta sobre un famós científic anomenat Frederick Frankenstein, que ha de viatjar a Transilvània per acceptar l'herència del seu famós avi Víctor Frankenstein. Acompanyat del seu servent geperut Igor i del seu auxiliar Inga, trobaran els diaris privats del seu avi, i decidiran reviure el cos sense vida d'un monstruós criminal executat al poble. Desafortunadament aquests s'equivocaran de cervell i en comptes d'usar un d'un famós intel·lectual, se li col·locarà al monstre el cervell d'un subnormal. Exacte, es tracta d'una paròdia de totes les pel·lícules de terror clàssic, en particular de les adaptacions de la novel·la de Mary Shelley, Frankenstein.
La pel·lícula està dirigida pel gran Mel Brooks, que alguns el coneixereu per la seva futura paròdia de Star Wars, "Space Balls"; i interpretada en el paper de protagonista per Gene Wilder, aquell Willy Wonka amb el qual no vam créixer. La pel·lícula, malgrat la seva edat, ha envellit meravellosament i els seus gags i acudits han estat clarament referents importants en les pel·lícules de comèdia actuals pel que us asseguro que us riureu i molt. L'humor absurd, l'ambient terrorífic i les divertides interpretacions, us farà reflexionar un cop més en el ridícul por que tenim tots per les pel·lícules "bicolor". Segons el meu criteri, la pel·lícula és un 8/10, i un dels més grans referents de la comèdia cinematogràfica.
Sis anys més tard s'estrena "Aterra com puguis" o Airplane! , com el major protagonista i l'encarregat del despertar de les paròdies. Estrenada l'any 1980, tracta d'un vol Los Angeles-Chicago que, per culpa d'una intoxicació alimentària, inhabilitarà als pilots i tot quedarà a mans de Ted Striker, un expilot de combat amb por patològica a volar. Acompanyat de la seva nòvia Elaine, del Doctor Rumack i dels peculiars passatgers, intentaran afrontar la situació i aterrar com puguin el "gran ocell de metall". Un sense parar de bromes absurdes que faran riure fins i tot a el més seriós del grup. Dirigit i escrit per David Zucker, futur director de Scary Movie 4, entre d'altres, i interpretat en el paper de l'Doctor Rumack pel gran de la comèdia, Leslie Nielsen, que s'acabarà convertint en la major figura de les Spoof Movies, protagonitzant les lliuraments de "The Naked Gun" o com es coneix a Catalunya, “Atrapa’l com puguis”.
La pel·lícula et deixarà amb grans i divertides escenes en la memòria com ara la del pilot automàtic, o la de l'infant a la cabina. Per entendre-ho, cal veure-ho, osigui que ja estàs posant les crispetes al microones. Segons el meu criteri la pel·lícula és un 7/10 per les seves bromes incessants i el seu humor ximple.
Després de veure aquestes dues grans pel·lícules, d'haver-vos rigut sense descans, i d'una vegada més haver confiat en el cinema clàssic, ja li podeu tancar la boca a aquest oncle pesat que en els àpats familiars es dedica a parlar amb la boca plena sobre el poc cinema que veiem "els incultes joves d'avui dia".
