Aquest dimarts, el Govern va concedir el Guardó Pau Casals a la projecció internacional de la cultura catalana i per a la seva representació a Núria Espert i Romero, a proposta de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez. Es va decidir atorgar aquest premi a l’actriu per la seva excel·lent trajectòria artística en l’àmbit de la interpretació i direcció en el món del teatre, l’òpera i el cinema, amb què ha contribuït a la projecció internacional de la cultura catalana.
Durant l’acte, que es va celebrar ahir a la tarda al Palau de la Generalitat, el president Aragonès ha subratllat que Espert ha destacat en totes les arts escèniques “als escenaris de casa nostra, però també amb una sòlida trajectòria internacional”, que “ha obert camí i ha esdevingut referent per l’enorme potencial d’actrius i actors que tenim com a país”. “Gràcies per una trajectòria brillant que ens enriqueix culturalment i que ens projecta al món", ha afirmat.
Núria Espert va debutar damunt els escenaris quan tenia 6 anys. La seva primera interpretació fou a l'obra Terra baixa, on donà vida a Nuri. A finals dels anys quaranta entrà a l'Institut del Teatre de Barcelona per estudiar la disciplina de dansa. També va estudiar a l'Institut Maragall de Barcelona. Amb 16 anys actuava ja en representacions escèniques, mentre estudiava música i idiomes. Va interrompre els estudis de dansa per formar part de la secció infantil del Teatre Romea. Als 17 anys, va obtenir el seu primer èxit amb Medea.Amb 19 anys es va casar amb l'actor Armando Moreno, qui més tard es convertiria en el seu manager. Ha actuat en obres de teatre de renom com Gigi (Colette); La puta respectuosa (Sartre); Las criades (Gênet); Yerma i Doña Rosita la Soltera (García Lorca); Divinas palabras (Valle Inclán); El deseo bajo los Olmos (O’Neill); Una altra Fedra, si us plau (Espriu); entre moltes d'altres. El 1954 va iniciar-se en el cinema. Una de les seves interpretacions cinematogràfiques més rellevants ha estat a Actrius (1996) de Ventura Pons. En comptades ocasions ha treballat com a actriu de doblatge. El 1959, va fundar una companyia que va fer la seva première al Teatro Recoletos de Madrid. Ha codirigit títols com Medea amb Irene Papas i La casa de Bernarda Alba amb Glenda Jackson i Joan Plowright; entre d'altres. És mare de l'empresària teatral i política Alícia Moreno Espert. Durant la decada dels setanta va protagonitzar diversos projectes televisius.Entre els anys 1979 i 1981 va estar al costat de José Luis Gómez i Ramón Tamayo en la direcció del Centre Nacional d'Art Dramàtic. L'any 1986 a Londres va estrenar de l'obra La casa de Bernarda Alba, amb Glenda Jackson de protagonista. A partir de la década dels noranta va iniciar-se en el món de la direcció operística.El 2015 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura «com a reconeixement a una dilatada i consolidada trajectòria internacional com a actriu, directora teatral i empresària».