La història de l'escriptor i activista kenyà Ngugi wa Thiong'o és una lluita constant per la llengua, la seva, el kikuio. Precisament, per escriure en la seva llengua materna l'obra de teatre Vull casar-me quan jo vulgui i la novel·la Pètals de Sang, on criticava la Kènia postcolonial i la situació dels camperols, va ser empresonat l'any 1978. Però això, no el va parar i en la mateixa presó va escriure la seva següent novel·la en kikuio en trossos de paper higiènic. Després d'un any de presó, l'escriptor va patir l'exili. Aquesta història de lluita és el que ha reconegut el jurat per atorgar-li enguany el Premi Internacional Catalunya, al qual aquest 2020 s'hi van presentar 74 candidatures.
En una cerimònia que ha combinat les intervencions presencials i virtuals arran de la impossibilitat de viatjar per la pandèmia de coronaviurs, Ngugi s'ha mostrat emocionat per aquest premi. "Gràcies pel reconeixement d'una llengua africana", ha ressaltat l'escriptor de 82 anys.
En el seu discurs, realitzat a distància, ha tingut un especial record per a la seva mare. En aquest sentit, ha relatat que ella no va poder assistir a l'escola, però que no va dubtar en qué el seu fill sí que estudiés. Escriure en kikuyo, per Ngugi, és reconèixer a la dona que li va donar la vida i que li cantava les cançons de bressol en aquesta llengua. "Accepto aquest meravellós premi en nom teu", ha dit en referència a la seva progenitora.
Nota d'El Nacional
Contingut relacionat
