Els experts posen el focus del futur de la llengua catalana en l'ús social, en el prestigi, i en l'exemple que oferexen a les noves generacions els creadors de continguts audiovisuals d'avui. La inversió en nous formats, en podcasts, en xarxes socials, en continguts creatius, en videojocs, i en ficció són prioritaris, doncs, per a assegurar la continuïtat de la llengua.
TV3 va deixar de ser un referent comunicatiu per a les noves generacions ja fa temps. No és només problema de TV3, és problema en general dels canals de televisió, que esdevenen un canal comunicatiu cada cop més obsolet, si no aposten per formats híbrids.Tal com demostrava el darrer reportatge elaborat per La Nostra en quant al futur de la llengua, després de la Generació Bola de Drac, s'ha anat progressivament desvinculant de les noves fornades de catalans. Mai més es repetirà l'èxit del Super3.
Quan TV3 tirava del carro de l'ús social i educatiu de la llengua del país, no anava tot pas tan malament. En el moment en que la digitalització incorpora milions de continguts a l'abast de tothom, en formats diversos, per a gustos molt variats, i amb una especialització creixent, els mitjans convencionals no poden ser el pal de paller al voltant del qual estructurar estratègies d'estat competitives. No almenys quant a estratègia lingüística.
S'obre, amb aquest nou paradigma, un repte majúscul que cal convertir en oportunitat. En el nostre cas no és només de negoci, de talent, de competitivitat, d'indústries creatives. No és només el posicionament de l'audiovisual català en el món, si no és, també, el greu assumpte de la supervivència de la llengua.
No estem en mal moment creatiu. L'èxit de la Berlinale, de Cannes, ho demostren. El país compta amb experiència important en l'àmbit audiovisual, un sector que factura 6.700 MEUR, i dóna feina a 31.000 persones. Durant el 2021, el sector va captar inversions internacionals per 50 MEUR. Hi ha més de 200 startups que s'hi dediquen. I a més, Barcelona acull la fira de l'Audiovisual més important del món, l'Integrated Systems Europe. Respecte a les dades positives, cal veure l'informe L'audiovisual a Catalunya. ACCIÓ - Agència per la Competitivitat de l'Empresa (gencat.cat)
Si aquest sector és competitiu per ell mateix, només cal que la llengua en sigui element vehicular i significatiu per tancar un cercle perfecte. Producte local, de qualitat, adreçat als nostres joves, i producte local, amb visió global, amb interès internacional, i amb capacitat de traducció i doblatge que la tecnologia cada cop abaratirà més.
L'estratègia de país demana inversió. Pública, perquè el Govern ha de fer l'esforç de situar la llengua al centre de moltes polítiques del país, en un moment en què aquesta no només és atacada per la política centralista i l'extrema dreta, si no en que ho és, de forma si fa no fa igual de violenta, pel propi sistema d'economia global, on no hi tenen cabuda les llengües minoritzades si no és a còpia de voluntat política i legal o de talonari. I no només pública, és clar. Perquè a la inversió privada no li costarà de veure la potencialitat del bon producte, fet en llengua pròpia.
