Ser mare és de les experiències més boniques que es poden tenir però també és una missió de supervivència. De sobte, la teva vida deixa de ser teva, sobretot per la manca de temps. Ser mare provoca que la feina és multipliqui exponencialment i normalment en el moment vital en que la feina professional t’ofereix responsabilitats i noves oportunitats.

No saps perquè, quedes nomenada com a secretaria de l’agenda familiar, cotxe escombra, màquina de neteja, educadora de la vida, mestre de totes les assignatures, sergent de ferro, infermera, monitora de lleure, responsable de finances, viatges, activitats, compres i cuina i per suposat tot amb molt d’amor i un somriure a totes hores, tot en ú, al més alt nivell d’exigència i per un preu realment impagable que és la seva estimació. La inversió és económica però també temporal, física, mental i emocional.

Com a dona professional, has de treballar el doble per arribar a la meitat i cobrar un 25% menys per fer el mateix. Si això li afegim lo anterior, és un veritable miracle que les dones que no tenen ajut, arribin a algun lloc professionalment. Addicionalment la societat actual pretén que estiguis estupenda als 20, 30, 40, … sense envellir, sense descansar i sense dormir però tranquil·la que per això està el botox i el gimnàs al que no hi ha temps d’anar-hi mai però que paguem per consciència.

Ara per acabar-ho d’arreglar, resulta que hem creat el món digital, les xarxes, les plataformes, etc. on si no estàs, tampoc existeixes i que també requereix la 5ena jornada. Recordem la de mare, cap de logística i neteja i les dues professionals per arribar a alguna cosa, i la digital, total 5 i clar, no ens dona la vida per més!

La natalitat ha caigut en picat i especialment per les dones que aspirem a la igualtat entesa com a tenir les mateixes oportunitats que un home. Quines són aquestes oportunitats? La capacitat de ser independent, d’escollir com, que, on i amb qui viure, gaudir i treballar en les mateixes condicions.

Avui en dia per fer això, cal educar-se en tot i de tot i poc a poc adquirir responsabilitats, llibertat i visibilitat i això avui en dia en el món físic i en el digital.

La connectivitat ens ha permès poder teletreballar i flexibilitzar els nostres horaris, ens permet poder assistir a reunions que físicament no aniríem, ens permet parlar, reunir-nos i inclús fer cafès virtuals que d’altra manera fora impossible. Ens dona una finestra al món, gestionar coses des de casa i amb la companyia dels peques, podent allargar el temps i arribant a coses que físicament no arribem.

La digitalització és important per tots però més encara per a les mames perquè ens dona graus de llibertat i visibilitat que altrament serien impossibles.

Encara que els nens surtin al fons de la pantalla, que Amazon o Glovo sigui el teu millor aliat, que escriguis al twitter amb faltes mentre vas a escola, que tinguis 0.001 bitcoin, que siguis una noob als videojocs, la digitalització empodera i jo, abans morta que analògica i encara que no sigui perfecte, prefereixo ser una mama digital que anar al cel fent magdalenes perfectes.

En la era del humanisme tecnològic, compte amb els tòxics, trepes, troians i trolls i envolteu-vos de Sinergents que sempre sumen aptituds, coneixement, equip i valors.