La startup catalana Manina Medtech ha creat una tecnologia per augmentar el percentatge d’èxit en els processos de reproducció ‘in vitro’. Concretament, l’empresa emergent ha desenvolupat un test instantani que, juntament amb una tecnologia amb intel·ligència artificial, determina el moment on l’úter de la dona és més receptiu per realitzar la implantació de l’embrió. D’aquesta manera, es pot realitzar la transferència en el moment on hi ha més possibilitats d’èxit i, així, augmentar la taxa de naixements en aquest tipus de tractaments, que actualment es troba per sota del 30%.
Manina Medtech ha estat beneficiària de l’ajut Startup Capital d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball. En concret, l’empresa emergent ha rebut 75.000 euros per a l’impuls de la seva tecnologia en la fase inicial.
Actualment, 190 milions de persones i una de cada sis parelles al món tenen problemes de fertilitat que, sovint, acaben implicant l’inici de tractaments de reproducció assistida. En el cas de la fertilització ‘in vitro’, es tracta de processos llargs i molt costosos tan econòmicament com mentalment. Segons la cofundadora de Manina Medtech, Mónica Rodríguez de la Vega, “l’èxit en aquests processos depèn molt de l’edat de la dona i la qualitat de l’embrió, però també del moment en què es fa la transferència d’aquest embrió”.
La investigadora, experta en ciència molecular, juntament amb Luis M. Artiles, expert en matemàtica i innovació de dades, han treballat per cercar una solució per a aquesta necessitat clínica d’acotar molt millor la finestra d’implantació de l’embrió “per assegurar que es fa en el moment on la dona té l’úter en les millors condicions perquè s’implanti”. Disposar d’aquesta informació, assegura, permetrà “reduir el nombre de cicles i els embarassos de risc que implica la transferència de dos embrions alhora, habitual actualment per augmentar les possibilitats d’èxit”.
La innovació de Manina Medtech representa un canvi substancial respecte els procediments ‘in vitro’ que es porten a terme a dia d’avui, on “no es pot saber si s’està fent en la finestra d’implantació”. A més, la solució de la startup resol aquesta qüestió de forma no invasiva, per mitjà d’un test instantani que només requereix fluid uterí. “Permet evitar l’alternativa d’estudiar el teixit uterí amb una biòpsia, que seria molt més invasiu i implicaria una necessitat de temps per esperar els resultats i esperar almenys un cicle per fer la transferència, sense tenir la garantia que s’acabi fent en el moment oportú”, indica Rodríguez de la Vega.
La tasca d’investigació de Manina Medtech ja ha comptat amb un estudi clínic amb resultats satisfactoris en col·laboració amb la Unitat de Reproducció Assistida i Endocrinologia Ginecològica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, comandada pel Dr. Julio Herrero amb la participació del Dr. Melchor Carbonell i la Dra. Anna Teixidó, facultatius de la mateixa unitat. El proper pas del projecte és la realització de dos nous estudis: un amb pacients i un altre per a l’obtenció del permís regulador.
Segons la cofundadora de Manina Medtech, l’objectiu de la startup és implantar la seva tecnologia tant a la xarxa de salut pública com a les clíniques privades de reproducció assistida. Al seu entendre, “augmentar la taxa d’èxit dels tractaments ‘in vitro’ generarà un gran estalvi econòmic i de salut mental”.
Rodríguez de la Vega valora l’obtenció de l’ajut Startup Capital d’ACCIÓ com “un respir econòmic per fer front al disseny i producció del dispositiu mèdic, així com per executar la prova de concepte i validació clínica”. Alhora, agraeix “la mentoria que et proporciona aquest ajut per orientar el projecte empresarial”.
Manina Medtech, fundada el maig del 2021 i amb seu a Barcelona, compta amb un equip format pels seus dos cofundadors i la col·laboració de l’equip mèdic de la Unitat de Reproducció Assistida i Endocrinologia Ginecològica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el grup de recerca en Medicina Materna i Fetal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb qui ja ha formulat la sol·licitud de patent europea per a la seva tecnologia.
