Catalonia Talent

Catalonia Talent
Opinió

La Barcelona de Candel, en el seu centenari

21 de gener de 2025

Articles

Quan parlem de Francesc Candel, no només evoquem un escriptor excepcional, sinó també un cronista fidel de la Barcelona dels barris perifèrics. La seva obra és un reflex compromès d’una ciutat que es construeix des de les seves arrels més profundes, des de zones com La Marina, un barri que encapsula perfectament l’esperit candelià. Aquesta és una història de persones que, arribades d’arreu, van unir els seus esforços per aixecar no només cases i carrers, sinó també una identitat i un país.

Candel va ser un dels primers a entendre i narrar les complexitats socials d’aquests barris. Ell mateix va viure aquesta realitat de prop, i amb llibres com Els altres catalans va posar al centre del debat públic una problemàtica que sovint havia estat ignorada. La seva prosa, clara i directa, no només denunciava les desigualtats, sinó que també reivindicava la dignitat de les persones que vivien als marges físics i simbòlics de la ciutat. Va donar veu a aquells que no en tenien, transformant la perifèria en protagonista i fent evident que Barcelona no es podia entendre sense els seus barris.

Jo mateix vaig tenir l’honor de conèixer Francesc Candel i entrevistar-lo en diverses ocasions, tant a Sants 3 Ràdio com a L’Informatiu. Cada conversa amb ell era una lliçó d’humanitat i profunditat. Parlava amb aquella saviesa que només es té quan s’ha viscut intensament. La seva mirada sobre els barris, i especialment sobre La Marina, era plena d’afecte i admiració per la gent que hi vivia. De fet, en aquells temps, parlar de Torre Baró, La Marina o qualsevol barri oblidat era parlar de les mateixes lluites, d’una realitat comuna que exigia canvis.

Amb l’arribada de la pel·lícula El 47, que recupera part d’aquesta història de barris, torna a ser moment de reflexionar sobre com han evolucionat aquestes zones i què significa avui ser un barri candelià. La Marina, com Torre Baró o altres zones d’extraradi, és un exemple viu del que va descriure Candel: llocs fets per persones treballadores que, amb perseverança, han construït la ciutat i el país. Aquesta realitat, però, no és només passat. Continua sent una inspiració per entendre com la diversitat i la cohesió poden transformar una societat.

L’obra de Francesc Candel no és només literatura; és patrimoni cultural i social. Els seus textos ens recorden que la identitat catalana no és una qüestió de lloc d’origen, sinó d’arrelament, de participar en la construcció d’un futur comú. Els valors que transmetia –la justícia social, la dignitat i l’esperança– són plenament vigents en una societat que encara lluita contra les desigualtats.

Per tot això, cal reivindicar la seva figura i celebrar-la com es mereix. És imprescindible que la seva memòria es mantingui viva, no només per homenatjar el seu llegat, sinó també per reconèixer el paper fonamental dels barris i la seva gent en la construcció de la Barcelona d’ahir, d’avui i de demà. Francesc Candel és patrimoni de tots, i La Marina, un mirall del seu llegat. Ara més que mai, és hora de posar-lo en valor i de celebrar-lo oficialment. Barcelona li ho deu.

Contingut relacionat

Recorda el futur
Carregant...
x