Catalonia Talent

Catalonia Talent
Opinió

I si tot està en crisi?

1 de setembre de 2021

Articles

Els poders d’un estat, qualsevol, venen definits per allò que coneixem com els tres poders: el judicial, el legislatiu i l’executiu. Per sobre d’això, a nivell sistèmic, ens regim per un sistema d’economia de mercat amb correccions i per un sistema democràtic de representació parlamentària.

La història ens ensenya que evolucionem per cicles, per fases, per etapes, que neixen, donen de sí i s’esgoten donant pas a un altra etapa. En quin punt som de l’actual fase liderada pel sistema democràtic i per l’economia de mercat tal com els coneixem?

Podem obtenir una mica de llum si analitzem els factors citats a l’inici d’aquest article, donaria per un llibre, però a nivell de pinzellades: Tenim un poder judicial, si ens cenyim a l’entorn de l’estat espanyol, en crisi per qüestionament de la separació de poders. El poder executiu i el judicial apareixen sense una distinció clara d’on comença un i on acaba l’altre, fet que no només passa a l’estat espanyol sinó a bona part del món. Això comporta una crisi de confiança d’una part important de la societat cap als estaments judicials que han de vetllar pel compliment de la Llei.

Si analitzem el poder legislatiu, els Parlaments cada vegada estan més en crisi, la pèrdua de nivell i preparació dels representants polítics, la facilitat per la bronca política per sobre del treball realment legislatiu i la confrontació d’idees, allunyen el ciutadà del seguiment i la confiança en els representants polítics.

Pel que fa al poder executiu, la continuada expulsió de talent, la mediocritat d’alguns dirigents, la tensió política, la curta durada dels projectes polítics, molts d’ells de caràcter més marquetinià que ideològics, el poc respecte i no entendre que la democràcia és debat i respecte a l’adversari i no l’aniquilació del mateix, generen les mateixes dosis de desconfiança i tensió social.

No entro ja en l’anàlisi d’altres factors que han sustentat la nostra societat els darrers decennis i que també trontollen, com el tema català, la Unió Europea, la monarquia o el model excessivament repressiu de policia entre altres.

A nivell sistèmic, per tots aquests factors abans citats, podríem dir que la democràcia està en crisi. La crisi de la política, marcada per la distància i desconfiança de la societat cap a tot allò públic i especialment polític, no disminueix sinó s’incrementa. La gent reclama noves formes de fer política que, malgrat els esforços en implementar-les sobretot des dels governs, no acaben d’arrelar i transformar aquesta. I si la democràcia, tal com l’hem conegut fins ara, ja no dona més respostes a tots aquests reptes?

Finalment el sistema d’economia de mercat, o capitalista, amb els factors correctors de la tradició socialdemòcrata que marca poc o molt la gran majoria de partits amb representació parlamentària, mostra també símptomes d’esgotament. És un sistema que provoca grans diferències socials, sempre creixents, i les polítiques anomenades socials, dissenyades per corregir aquest defecte, no l’acaben de resoldre. Enormes quantitats de diners que sembla que vagin a sac foradat. I si ja no dóna més de sí tal com l’hem entès fins ara?.

N’estic segur que el que sigui que acabi substituint l’actual sistema democràtic ha de ser més democràcia, potser més directa, no passant tant per partits o institucions democràtiques que donen senyals de fallida. I n’estic segur que el que acabi substituint l’actual sistema d’economia de mercat ha de ser quelcom que permeti portar a terme les idees i projectes que la gent té. Però també em pregunto, si tal com els hem entès fins ara, i amb els símptomes d’esgotament que mostren, no estan arribant al seu final.

Potser és hora de que comencem a mirar més enllà de l’interès personal o partidista i del curt termini, per alçar la vista i començar a pensar en llarg i futur. Potser la democràcia i el sistema econòmic requereixen, no ja un profund pensament sinó passar a una nova fase, a una democràcia 2.0, a una economia de mercat 2.0, més ajustades a les necessitats actuals.

La història són cicles, i si som al final d’un cicle? I si tot està en crisi i ho hem de repensar?.

Temes crisicapitalismeeconomiademocràciapolítica

Contingut relacionat

FGC Turisme
Carregant...
x