Aquest 3 de juliol el restaurant Flash Flash de Barcelona celebra 55 anys. Una xifra gens menor per a un local que ha sobreviscut al pas del temps amb una coherència i una elegància poc habituals en el món de la restauració. A Barcelona, ciutat d’obertures efímeres i modes que cremen ràpid, el Flash Flash és una excepció que ha mantingut intacte l’esperit amb què va ser concebut.

Va ser fundat el 1970 per quatre amics amb idees clares: l’arquitecte Alfonso Milá, l’artista i publicista Leopoldo Pomés, la seva parella i musa Karin Leiz, i Cecilia Santo Domingo. La seva aposta era valenta i visionària: una truiteria moderna, informal, amb bon producte, bon disseny i molt de caràcter. Avui en diríem una experiència gastronòmica amb identitat, però ells ho van fer molt abans que existissin aquestes etiquetes.

El Flash Flash funciona com un espai conceptual. Una escenografia en blanc i negre, il·luminada amb saviesa, habitada per les icòniques siluetes de fotògrafes que observen des de les parets. El disseny és un exercici de coherència visual i simbòlica: cada detall respon a una visió pensada. El resultat és atemporal, reconeixible, fidel a si mateix després de cinc dècades.

La carta no ha necessitat grans revolucions per continuar atraient. Truites de tota mena, hamburgueses inspirades en Nova York, amanides fresques i postres de sempre, elaborades amb criteri. El producte ha estat sempre honest i ben tractat, i això explica gran part de la seva longevitat.

En un moment en què molts locals emblemàtics desapareixen o es transformen fins a perdre la seva essència, el Flash Flash es manté com una referència. Té mèrit que hagi sabut conservar la seva identitat enmig de la voràgine de novetats, cadenes i conceptes clònics. El que allà es va imaginar fa més de mig segle encara funciona, i emociona.

També és un lloc carregat de memòria. Hi han passat figures com García Márquez, Dalí, Eduardo Mendoza, Mariscal, Serrat… però també famílies de diverses generacions, parelles joves, veïns fidels, creatius de pas i curiosos. El Flash Flash és cultura urbana viva, amb un peu a la Barcelona del disseny i l’altre en la vida quotidiana.

La setmana passada hi vaig anar a dinar amb la meva mare. Va ser un homenatge íntim, una manera de reconèixer que hi ha llocs que formen part del nostre paisatge emocional. L’experiència va ser serena i lluminosa, com el local. El temps semblava haver-se aturat, però no per nostàlgia, sinó per continuïtat.

Aquest 3 de juliol no cal fer grans discursos. N’hi ha prou amb reservar taula, compartir una truita i observar com, 55 anys després, aquest restaurant segueix sent fidel a l’ideari amb què va néixer: qualitat, estètica i autenticitat.

El Flash Flash continua obert, actiu i ple de sentit. Un clàssic que ha sabut madurar sense envellir.