Ricard Casanovas- CataloniaTalent va poder parlar una estona amb la gran directora Paula Ortiz, directora de La Novia, famosa pel·lícula del 2016 nominada a la categoria de millor pel·lícula de parla no catalana als premis Gaudí i guanyadora del Goya a millor direcció fotogràfica a l'edició del 2016.
Considerada com una de les millors directores espanyoles actualment, també és professora a la Universitat de Barcelona, i una inspiració per a totes les alumnes que aspiren a formar part de l'indústria cinematogràfica.
Aquest any es troba al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges per promocionar i estrenar L'asfalt una de les Històries per no dormir, que juntament amb els grans directors Paco Plaza, Rodrigo Cortés i Rodrigo Sorogoyen, duen a terme aquestes quatre històries originàries de Chicho Ibañez. Amb una història per director, a Paula Ortiz li va tocar L'asfalt, on Dani Rovira dóna vida a un repartidor de menjar que poc a poc s'enfonsa en una societat inundada per l'avarícia dels diners, la supèrbia de les xarxes socials, i el egoisme.
La directora es va poder reunir al bar del Hotel Melià de Sitges, amb el redactor del espai Cinema del mitjà , Ricard Casanovas.
Entrevista traduïda al català
Vas dir que t'agradava molt el gènere fantàstic i que estàs molt contenta de ser a Sitges, si haguessis d'escollir una pel·lícula del gènere, quina seria?
No ho sé, per qüestió infantil, de construcció de pel·lícules a la infància, et diria La història Interminable. O Els goonies, o totes aquestes, però La història interminable té una càrrega emocional especial per a mi.
Has pogut veure alguna pel·lícula al Festival un d'aquests dies?
No m'ha donat temps, jo vaig venir just per a Històries Per no dormir i ja he de marxar, el que passa és que m'he quedat amb moltes ganes de veure Titane i al menys, aquesta tarda veuré el Páramo (pel·lícula dirigida pel David Casademunt, com a director novel català, que pròximament s'estrenarà a Netflix)
Què t'ha fet sentir més orgullosa de fer Històries per no dormir?
Per mi hi ha un doble orgull, en part pels companys, treballar amb tres mestres del terror i del gènere, és un al·licient molt fort perquè som amics, perquè ho hem fet alhora, perquè hi ha hagut un autèntic esperit de col·laboració; i després em fa sentir molt orgullosa que ha estat un projecte en un moment molt dur per a mi, que navegava unes aigües que no són les meves i que m'ha exigit el desenvolupament i l'aprenentatge de nous polsos i nous volants cinematogràfics que exigeix de manera molt fèrria el gènere.
Com una de les millors directores del cinema espanyol, com veus el paper de la directora a Espanya actualment?
Bé, crec que hi ha una visibilitat molt més gran de la que hem tingut mai, però sí que és cert que hi ha una visibilitat controlada. Es busca les dones directores, hi ha mesures, hi ha propostes, hi ha fòrums que no n'hi havia abans, però alhora s'està convertint el cinema de les dones a un petit producte que pot ser molt perillós.
(Per què?) Doncs perquè acaba catalogant el cinema de dones en un tipus de gènere, un gènere amb unes condicions, de sensibilitat, d'intimisme, de producció baixa i aleshores també se'ns dóna la visibilitat a les dones, però sembla que donant-nos permís per fer només aquest cinema. Trobar dones que facin produccions és molt difícil, aleshores és una mica un “arma doble tall”.
Dins de la indústria cinematogràfica espanyola, com veus el paper de Catalunya?
Doncs té una força molt específica perquè la identitat del cinema català avui té la mateixa trajectòria, edat i pes , que la identitat del cinema espanyol modern, perquè té les millors escoles, unes ajudes molt fortes que es preserven, un institut en cinematografia, unes bastides per tenir una cinematografia forta, i la té, i fruit d'això és la quantitat de joves directors i joves directores catalanes que hi ha actualment en actiu.
Què diries a un alumne que té la intenció d'introduir-se a la indústria cinematogràfica?
Jo sóc professora oficial de temps complet a la UB, i als meus alumnes sempre els dic que endavant, que òbviament fer cinema és difícil, sempre ho serà, sempre exigirà d'uns sobreesforços que sempre són complicats d'ajuntar.
Algun actor o director català que t'agradi especialment?
Uh, ahir parlant, Miki Esparbé em sembla una meravella, Pedro Casablanca, em sembla una meravella, Nora Navas, hi ha tota una pedrera d'actors i actrius catalanes, Vicky Luengo també és bestial.
Finalment, què diries als joves per impulsar a veure Històries per no dormir sent aquesta una sèries basada en els famosos capítols de Chicho Ibáñez , formant part de les infàncies de molta gent?
Bé Històries per no dormir va néixer com un divertiment absolutament pioner i valent de la televisió a Espanya quan no hi havia res, i crec que tornar a reprendre-les amb els recursos d'avui i el repte d'intentar aconseguir aquest esperit transgressor i aquest divertiment alhora, val la pena treure el cap. Perquè a més ens ha ajuntat quatre directors que no tenim res a veure, i la singularitat de cadascú és el que fa la sèrie probablement poderosa. I que tant de bo els agradi acostar-se a una cosa així.
De part de Catalonia Talent, agraïm haver poder tingut un moment amb una de les millors directores de l'estat segons el nostre reconeixement.
