L'espectacle de vergonya aliena que viu la política catalana i espanyola té un nou capítol desafortunat: l'Aeroport del Prat, una infraestructura emmanillada per una burocràcia mesetària conjurada des de fa dècades per a que Barajas sigui el node de comunicació central de l'estat, condemnada a un segon pla en inversió i en rellevància internacional, i menyspreada de forma sistemàtica per a evitar l'èxit. Tot i això, tot i la manca de finançament endèmic i l'ús polític de les infraestructures, malgrat la inefable manca de comunicació entre aeroport, port i ferrocarrils, Barcelona ha aconseguit els darrers anys despuntar al sud d'Europa. L'àmbit privat hi ha apostat decididament.
La classe política, de baix perfil, amb pocs o cap estadista de rellevància, i on és més important l'opinió ideològica del càrrec de confiança que no la del tècnic qualificat, ens ha dut a un atzucac de difícil resolució. Poc coratge, por al conflicte, manca de capacitat per explicar bé la situació real, poques ganes de buscar solucions alternatives, i una sobreexposició als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, a la vegada que una dependència desmesurada al partit de torn i a les ideologies de fàcil digestió, ha fet que cap dels tres Governs - el de l'estat, el català i el municipal - siguin capaços de tenir una opinió consensuada. La societat civil i l'empresariat, el que vol l'ampliació del Prat i el que no ho vol, no mereix una presa de pèl com la viscuda.
Tan lamentable és l'espectacle d'un Gobierno de l'Estat i de la ciutat, en aquest cas una aliança PSC - Comuns, que juga a dues bandes, lamentant el no acord i celebrant-lo, propi d'un model kafkià i bipolar de la política. Com la d'un Govern de la Generalitat Esquerra - Junts, massa poruc, acceptant d'entrada coses que després resulta que no han consensuat, i deixant-se endur per la marea sostenible i per l'opinió vessada a xarxes, d'una forma impúdica. O ens manifestem contra nosaltres mateixos o, com passa massa sovint, ens retractem d'allò que hem dit, sense vergonya.
Està clar que o serem sostenibles o no serem, que cal cuidar l'entorn, que cal que l'Aeroport sigui més sostenible i que permeti l'arribada de vols de més lluny, més grans, més eficients, i que ens duguin turisme, inversors, fires, convertint Barcelona en la capital del Sud d'Europa, que en part ja som. I tant que cal conservar els espais naturals. Perfecte també amb potenciar Alguaire, Reus i Girona. És clar que sí. Sí a tot.
Probablement jo no tinc tota la informació ni en sé prou per decidir quines són les alternatives i quines són les millors solucions. I probablement, disculpi, vostè que em llegeix, tampoc en sigui, d'expert i probablement, el que pensa avui, simplement sigui allò que pensa el seu partit més afí, o aquell líder social al qual té més confiança.
Desenganyi's. Si vostè i jo no en sabem gaire, el polític a qui vostè admira no en sap gaire més, o en té una visió massa parcial, formada sovint per tronades inspiracions ideològiques. S'ha demostrat. Ni en saben, ni tenen gaire interès en que ens expliquin de debò com ha de ser aquest creixement sostenible de l'Aeroport. De moment, es dedicaran a fer volar coloms, que els és molt més fàcil.
