El COVID-19 no afluixa i sembla que els àpats nadalencs hauran de ser Figitals, és a dir híbrids entre lo digital i lo físic. Hem passat de lo físic a lo digital i com que com humans necessitem la interacció humana, ara anem de lo digital a lo figital i jo diria que biofigital perquè els humans som éssers vius.

Enguany, ens retrobarem físicament amb la bombolla familiar de la tercera dosi i els nens vacunats i en format digital amb els més vulnerables. Comprem regals i queviures online i inclús podem tenir un arbre o un tió holografiat però les viandes les haurem d’ingerir i així ho farem amb el cava i els canelons tot i que els podem encarregar i aprendre a fer online i pagar amb criptomonedes.

Fa uns dies en el Seniorlab de Reus que lidera un extraordinari referent de la ciutat, cocreavem propostes de com evitar l’escletxa digital alhora que transmetre el coneixement entre generacions i se’ns va acudir que fora bo començar per coaprendre a fer o comprar canelons online en parelles sènior-adolescent i se’ns va acudir “yo me lo guiso o llamo a Glovo”.

Els humans podem digitalitzar el que fem però de moment no el que som, carn, ossos i xarxes neuronals que ens fan tenir sensacions i emocions. Enguany la trobada familiar de Nadal pot ser en 3D i inclús a traves del nostre propi avatar en algun metavers o espai virtual cada vegada més treballats i preparats per despertar les nostres emocions.

El món digital, virtual i cripto està provocant que els regals i les experiències també siguin digitals com una subscripció a Netflix, un viatge al Himalaya virtual, un salt en paracaigudes en realitat augmentada, un NFT de Messi, un vestit de Gucci pel meu avatar, un quadro digital de l’artista Beeple, una parcel·la a Descentraland o ara ja actius físics tokenitzats com joies, or o parcel·les.

Avui en dia la intel·ligència artificial pot arribar a aprendre per si sola i saber fins i tot que ens fa feliços escanejant la nostra cara i per tant pot fer-nos recomanacions en base a les nostres expressions. Tot i això, un estudi de Harvard ha conclòs que el que ens fa més feliços és la companyia de la gent que estimem en viu i en directe.

És probable que els dispositius smart que controlen la nostra freqüència cardíaca veurà que donar cops al tió o cantar nadales amb la iaia ens genera endorfines però sincerament no cal la tecnologia per saber-ho. La tecnologia ens ajuda i facilita però no substituirà una bona abraçada ni els acudits dolents del padrí ni la olor del pollastre al forn de la mare i menys tot junt que se’n diu fa que sentim el caliu familiar.

Us desitjo un Bon Nadal Figital amb els vostres estimats amb tokens de felicitat