Barcelona impulsa un pla estratègic per consolidar-se com una ciutat que cuida i estima el patrimoni. El Govern municipal té a punt un conjunt d’actuacions per actualitzar la concepció tradicional del patrimoni arquitectònic, urbà i ambiental i afegir-hi una mirada que tingui en compte valors lligats a la vida quotidiana, la identitat dels barris i els veïns i veïnes i la lluita contra el canvi climàtic. El full de ruta es reflecteix en una Mesura de govern titulada ‘Barcelona, Ciutat Patrimoni’ que es presentarà en el Plenari del Consell Municipal del 29 d’abril.
Barcelona té una llarga història de protecció del patrimoni. Va ser la primera ciutat de l’Estat a tenir un catàleg patrimonial, al 1962, i des de llavors s’han anat promovent campanyes, ordenances com la de Paisatge Urbà, plans de protecció patrimonial i catàlegs de Districte per vetllar per la conservació i la preservació del que fa reconeixible l’espai públic. Una feina que ha elevat la ciutat com a referent internacional en què la qualitat del patrimoni és un element central.
Els últims anys, però, el terme clàssic de patrimoni referit als grans edificis singulars i monumentals ha evolucionat, tant a nivell local com global. Avui dia, la manera com protegir el caràcter singular de la ciutat ha d’anar molt més enllà i també ha d’incloure el patrimoni popular, obrer, urbà i històric, perquè és el que crea un lligam sentimental amb la vida quotidiana i és essencial per mantenir una identitat integradora als barris i a la ciutat. Per això, ha de ser cuidat i mantingut en el temps de la mateixa manera que els edificis monumentals.
A la ciutat, els casos com les casetes del carrer de l’Encarnació, a Gràcia, l’antic Hotel Buenos Aires de Sarrià-Sant Gervasi i múltiples iniciatives veïnals per protegir jardins i entorns singulars posen de manifest la necessitat d’actualitzar la política patrimonial de la ciutat. A més, en un moment d’emergència climàtica, poder preservar la ciutat construïda i evitar enderrocs per potenciar la rehabilitació és una de les estratègies claus per reduir emissions i, alhora, per fomentar la creació d’una economia verda centrada en millorar l’habitabilitat i l’eficiència energètica de les edificacions.
Per tot això, la Mesura de govern recull un seguit d’iniciatives per posar al dia tots els instruments disponibles i crear-ne de nous amb l’objectiu de marcar un abans i un després en la protecció del patrimoni. En definitiva, per preservar i respectar el passat i tot el que defineix la identitat dels nostres barris, perquè fer-ho garanteix tenir una ciutat preparada per al futur.
Les accions es divideixen en quatre àmbits: noves eines normatives, noves eines de coneixement i rehabilitació, nous vincles amb la ciutadania i impuls de canvis legislatius.
Per poder consolidar la ciutat com una ciutat de patrimoni cal involucrar la ciutadania i professionals com arquitectes, urbanistes, promotors, estudiants d’arquitectura i institucions públiques i privades. Per establir-hi nous vincles i dinamitzar el coneixement, es crearà la Taula de Patrimoni Ciutadana com a lloc formal de diàleg entre veïnat i experts sobre patrimoni on es farà seguiment d’aquesta Mesura de govern i es compartiran tots els avenços que es facin. A més, es crearà una publicació anual de patrimoni per difondre i divulgar les intervencions i rehabilitacions més destacades que s’han fet tant des de l’Ajuntament de Barcelona com des de la iniciativa privada.
També s’incrementarà l’assessorament municipal per a les bones pràctiques en la rehabilitació i restauració, amb noves guies de paisatge per donar a conèixer els valors del paisatge, l’arquitectura patrimonial i les tècniques constructives tradicionals. I es donaran criteris tècnics i compositius per afavorir intervencions respectuoses i de qualitat.
