Catalonia Talent

Catalonia Talent
Opinió

Avancem amb la Llei de l’FP a l’Estat espanyol

24 de juliol de 2021

Ja fa més d’un lustre, un equip d’experts, convocat per la Fundació Jaume Bofill, va preparar un informe on es valorava l’impacte de la proposta de llei de la Formació Professional a Catalunya. Avui, anys més tard, ja podem confirmar que aquelles recomanacions no anaven desencaminades, doncs l’Avantprojecte de Llei orgànica d’ordenació i integració de l’FP, impulsada pel Ministeri d’Educació de l’Estat, també les recull. A continuació faré referència a algunes de les qüestions més importants que, al meu parer, s’hi aborden.

Catalunya ja ha integrat les ofertes, anteriorment diferenciades, de la “Formació per a l’Ocupació” i la “Formació Professional” en un únic sistema d’FP. També està desplegant l’Agència Catalana de la Formació i la Qualificació Professional, amb els seus estatuts ja concertats. I ho fa entenent la necessitat i l’oportunitat d’una Formació Professional contínua al llarg de la vida com a element clau per afrontar la tant necessària transformació del teixit econòmic i productiu cap a una Societat del Coneixement.

L’avantprojecte de llei apunta, encertadament, la flexibilització del sistema de Formació Professional. I ho fa des de la creació de certificats professionals en l’àmbit autonòmic, de graus d’FP de tres anys o amb la formació per projectes, qüestions imprescindibles i essencials per al foment d’un sistema d’alta qualitat que, alhora, permeti fer front als nous itineraris laborals que els joves han de seguir en un futur proper. I això, a més de tenir en compte les demandes del mercat laboral, essencials i cada vegada més complexes i desafiants.

En aquest sentit, per tant, caldria que la nova llei incorporés també la diversitat empresarial del teixit productiu perquè s’hi puguin encabir, justament, les pimes i microempreses. Aquesta és, doncs, una qüestió pendent en un país de petita i mitjana empresa com el nostre, i que hauria de preveure suport real per a la seva organització i governança.

Una altra clau seria la incorporació de més d’un d’article a la llei per regular la cooperació entre universitats i centres d’FP. És vital coordinar molts funcionaments i abordar-los sense la timidesa que la llei anuncia, i fer una aposta valenta pels centres de FP com agents necessaris per a la innovació i la transferència amb l’empresa.

Un altre repte que cal afrontar és el de la globalització empresarial. En aquest cas, la resposta la trobem en les dobles titulacions de Formació Professional del Catàleg Nacional, així com en les titulacions internacionals. La internacionalització, i més dins de la Unió Europea, és un deure ineludible.

Ara bé, l’abast del concepte d’FP Dual que es podria derivar de la proposta de l’avantprojecte de Llei genera algunes objeccions, doncs el fet que tota la formació professional sigui Dual, igual que la classificació dels diferents graus, o distingir entre l’anomenada “Formació Professional Dual General”, de pràctiques sense remuneració, i una “Avançada” de pràctiques amb contracte laboral, necessita d’una nova explicitació que no generi confusió.

La formació dual és una opció metodològica que cal impulsar urgentment. Cal equilibrar la responsabilitat en la formació entre els centres de formació i les empreses. I per això és absolutament necessari un sistema educatiu robust, que ajudi el teixit productiu a fer aquest pas endavant cap a projectes empresarials formadors, intensificant així la cooperació entre empreses i centres d’FP. Però per assolir-ho caldrà també una transformació dels centres, incrementant-ne les plantilles, amb menys hores de formació i molta més feina de gestió, coordinació i tutorització.

Tanmateix s’haurà de fer una operativa de selecció i suport a les empreses que participin en la formació, i amb un compromís previ que garanteixi la seva intervenció en la presa de decisions i en la governança del model. L’empresa hauria d’assumir entre un 20 i un 40% dels continguts, així com resultats d’aprenentatge del currículum del cicle en qüestió, amb els reptes que això implica per a l’organització.

I una darrera qüestió a plantejar. Caldria distingir entre l’anomenada “Formació Professional Dual General”, de pràctiques sense remuneració, o una “Formació Professional Dual Avançada” de pràctiques amb contracte laboral?

No hem de perdre allò que és genuí del sistema de formació professional: la seva idoneïtat per activar i projectar el futur laboral i vocacional dels joves i adults, tot incorporant amb agilitat les transformacions del mercat que tenim a tocar.

Contingut relacionat

FGC Turisme
Carregant...
x