Els bons amics i companys de ‘Catalonia Talent’ m’ofereixen la possibilitat de publicar una sèrie d’articles sobre un tema de la meva lliure elecció que estigui relacionat amb el talent. He decidit que dedicaré aquests textos breus al món de l’art. Perquè em sembla que cal dialogar sobre el talent que han tingut i tenen tants artistes i perquè em sembla que també pot resultar interessant reflexionar sobre el propi concepte d’art. Per això, i com a homenatge als clàssics, he decidit que aquesta secció dugui el nom d’”Artis”, art en llatí.

El primer que cal per aproximar-se a una obra d’art és tenir una mirada neta; una mirada, però, que cal educar.

És en aquest sentit que sovint escoltem l’expressió: “educar la mirada”. I al costat del concepte hi podem posar signes d’exclamació o d’interrogació, perquè es tracta d’un concepte que, a vegades, no té el mateix sentit per a tots els interlocutors.

En realitat, el món, el nostre món, s’ha convertit de forma accelerada aquests darrers anys en un gran museu d’art momentani. De fet, el nostre entorn, allò que veiem cada dia però que no mirem, està allí esperant ser atrapat per l’ull de qualsevol persona, i encara més, per l’ull de qualsevol artista, per tal que sigui plasmat en un oli, en un gravat o en una escultura, o per a ser l’objecte d’una instal·lació o d’una performance, i, en darrera instància, per a ser el detonant d’una idea que es pot convertir en un concepte artístic.

Com el lector haurà observat o intuït, he introduït un matís important en el paràgraf anterior: una cosa es veure i una altra és mirar. Mirar és un acte conscient que requereix que la nostra atenció quedi fixada en un objecte, que quedi suspesa i que en capti tots els matisos.

Mirar ens proporcionarà un munt de micro-experiències estètiques, com ara, descobrir una porta de ferro rovellada o mal pintada, o contemplar els papers desgastats d’un panell publicitari com una possible composició poètica, o analitzar un fragment d’una paret plena de graffitis o meravellar-nos per la descoberta de la bellesa en les sales d’una galeria o d’un museu, o extasiar-nos davant unes ruïnes, o filmar amb els ulls una mil·lèsima de segon d’una pel·lícula, o...

Només cal mirar amb atenció, interès i assossec...sabent que per gaudir d’aquests entorns, cal educar la mirada. I aquesta educació s’ha de fer a poc a poc, de forma continua i aprofitant totes les oportunitats que se’ns presentin en els diferents cercles, majoritàriament concèntrics, que anem traçant al llarg de la vida. Però per arribar aquí, cal que ens proporcionin, i cal que ens proporcionem, experiències artístiques suficientment potents com per a què puguem mirar el món d’una forma creativa.

Moltes coses a la vida es juguen en la mirada, en saber mirar i en saber veure. Per això, ens cal educar la pròpia retina per a aprendre a mirar en profunditat i a actuar en conseqüència. També en el terreny de l’art.

Perquè, a més, hi ha moltes i diferents maneres de mirar: hi ha mirades obertes, clares i expectants; n’hi ha d’ennuvolades, grises i degradants; hi ha mirades amb efecte d’espill; i n’hi ha que bussegen en les profunditats; hi ha mirades que augmenten i distorsionen; i n’hi ha que interroguen, analitzen i critiquen; i hi ha també mirades que acullen i calmen. Hi ha certament diferents mirades en el temps i en l’espai. Totes hi són o hi poden ser, i cal que triem les millors aproximacions a cada instant i davant de cada obra concreta.

El meu objectiu és que , de forma progressiva, ens anem endinsant junts, però cadascú des de la seva individualitat, en els camins de les mirades, en el camí de les mirades sobre l’art. Continuarà...