Des de Ramon Llull al Tricicle, de Verdaguer a Anna Veiga, fem un viatge per tot allò que les catalanes i catalans han aportat a la humanitat, ja sigui des d’un vessant internacional, o amb la demostració de la seva genialitat a casa nostra i a fora. Personatges que marquen èpoques i generacions, i que el fruit de la seva feina i aficions ha permès desenvolupar el nostre planeta, la nostra cultura, i el nostre benestar.
Monjo i abat de Montserrat, la seva defensa del catalanisme polític i de la llengua catalana des del Monestir de Montserrat el van dur a ser expulsat pel règim i es convertí en símbol de la lluita contra el franquisme.
Fou una de les personalitats més rellevants del seu temps. Comte de Berga i de Ripoll, fundà el Monestir de Montserrat, intervingué en la Pau i Treva el 1020-1030 com a mediador i inicià la catedral de Vic.
Sacerdot i escriptor, el bisbe Torras i Bages exercí una intensa tasca pastoral i política. Fou president de les Bases de Manresa, consiliari de la Unió Catalanista. La seva filosofia es recull a “La tradició catalana”.
Capellà, escriptor, senador, i teòric del pacifisme, fou impulso rde l’Assemblea de Catalunya, un dels membres de la Caputxinada i impulsor de les manifestacions pacifiques per l’amnistia política.
El bisbe de Sao Felix do Araguaia, es també escriptor i poeta i una de les cares més conegudes de la teoria de l’alliberament dins l’Església catòlica, des de la qual se’l considera un defensor dels drets dels pobles oprimits i dels pobres.
Divulgadora del missatge cristià entre els joves. Es dedicà a la formació de monitors i directors del lleure i participà diverses entitats. Participà en el Moviment de Centres d'Esplai Cristians i la Fundació Pere Tarrés. Fou delegada de joventut de l’arquebisbat de Barcelona.
Missioner, primer jesuïta i després laic, a l'Índia. És considerat una de les persones més actives en l'ajuda, solidaritat i cooperació amb els desafavorits del tercer món, i ha estat nominat dues vegades al Premi Nobel de la Pau.
Cardenal i Arquebisbe de Tarragona, durant la dictadura de Primo de Rivera aconseguí que el català seguís com a llengua vehicular a l’Església. Es negà a donar suport a Franco el 1937 i per això va continuar a l’exili.
