Des de Ramon Llull al Tricicle, de Verdaguer a Anna Veiga, fem un viatge per tot allò que les catalanes i catalans han aportat a la humanitat, ja sigui des d’un vessant internacional, o amb la demostració de la seva genialitat a casa nostra i a fora. Personatges que marquen èpoques i generacions, i que el fruit de la seva feina i aficions ha permès desenvolupar el nostre planeta, la nostra cultura, i el nostre benestar.
Pedagog i escriptor. Va fundar i dirigir diverses institucions modèliques a la seva època, com ara els estudis normals de la Mancomunitat de Catalunya, l’Escola Montessori i la Mútua Escolar Blanquerna.
Catedràtic. Especialista en història de les llengües catalana i castellana, va aprofundir en l’estudi de la geografia lingüística, l’onomàstica i la toponímia. Rector de la Universitat de Barcelona entre 1978 i 1986.
Pedagog i mestre. Va crear l’Escola Moderna (1901), un model pedagògic llibertari i lliure de coeducació que va topar amb el conservadorisme de l’època. Acusat injustament de promoure la Setmana Tràgica, va ser afusellat a Montjuïc.
Entitat que gestiona i promociona l’ús de la societat de la informació en català, va obtenir l’autorització del domini d’internet .cat.
Corporació acadèmica fundada per Enric Prat de la Riba, és l’acadèmia catalana de les ciències i les humanitats. Màxima autoritat en matèria lingüística, publica regularment el Diccionari de la llengua catalana.
Pedagog i crític literari. Activista cultural i resistent antifranquista .Promotor del Festival de Poesia de Cantonigrós, director del CIC i de l’Escola Thau, va col·laborar amb la revista Serra d’Or i l’editorial Ariel.
Mestra i pedagoga. Cofundadora de l’Escola de mestres Rosa Sensat (1965), renovadora de la pedagogia. Defensora de l’escola pública, democràtica, laica i catalana, va presidir el Consell Escolar d’Espanya. Va ser ponent de la Llei de normalització lingüística. En l’àmbit polític va ser diputada al Parlament i al Congrés, senadora i regidora de Barcelona.
Historiador i polític. Impulsor de la cultura catalana des d’instàncies com l’Enciclopèdia Catalana, el I Congrés de la Cultura Catalana, el diari Avui i el Teatre Nacional de Catalunya, del qual va ser comissari. Conseller de Cultura de la Generalitat (1980-1984).
Filòleg. Pare de la normativa moderna de la llengua catalana. Va publicar la Gramàtica (1918), el Diccionari General de la Llengua Catalana (1931) i la normativa ortogràfica.
Mestra i pedagoga. Desenvolupà una intensa tasca divulgadora dels nous corrents educatius, i la seva capacitat organitzadora la va portar a ser la primera directora de l'Escola de Bosc, a la secció de nenes. Va dissenyar el pla d'estudis de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i establí un programa força ampli per a les dones obreres i les de classe mitjana.
