Des de Ramon Llull al Tricicle, de Verdaguer a Anna Veiga, fem un viatge per tot allò que les catalanes i catalans han aportat a la humanitat, ja sigui des d’un vessant internacional, o amb la demostració de la seva genialitat a casa nostra i a fora. Personatges que marquen èpoques i generacions, i que el fruit de la seva feina i aficions ha permès desenvolupar el nostre planeta, la nostra cultura, i el nostre benestar.
Fórmula sota la qual entre els segles XI i XIII l’església, els comtes i la pagesia varen establir períodes de descans en les guerres privades motivades per la disputa de territori o títols nobiliaris. A més, es va delimitar un espai de 30 passes al voltant dels temples, la Sagrera, on es garantia protecció. Aquestes assemblees van ser precursores de les Corts.
Organitza anualment trobades interreligioses, de les que dues s’han celebrat a Barcelona, que aposten per l’acostament i el diàleg ecumènic. A més del voluntariat per combatre la pobresa i la marginació, destaca el seu paper en la diplomàcia humanitària per a la resolució de conflictes a Llatinoamèrica, Àfrica, Síria o els Balcans.
Iniciativa sorgida de l’Ajuntament de Barcelona amb la voluntat de propiciar cada quatre anys un diàleg intercultural per l’anàlisi dels reptes contemporanis com la sostenibilitat, la pau i la diversitat. La primera edició, l’any 2004, va acollir debats amb experts i intel·lectuals de relleu, exposicions i espectacles i va obrir un nou espai urbà entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs.
Diplomàtic de Nacions Unides des de 1968, va intervenir activament en la mediació en els conflictes bèl·lics del Salvador, Nicaragua i Guatemala, a Llatinoamèrica, i a Timor Oriental. Enviat per l’ONU l’any 2000 a Afganistan, va ampliar la missió de pau sis anys més com a representant de la Unió Europea.
Considerat com el millor historiador d’Espanya, va exercir un activisme polític adreçat a acostar posicions entre franquistes disposats al diàleg i opositors moderats. També va fer de mitjancer del president Tarradellas. Ell mateix deia que volia posar responsabilitat i coherència en un país condemnat a la cridòria.
Escriptor. A més d’una abundosa obra poètica va conrear el gènere epistolar amb un dens intercanvi de cartes amb Miguel de Unamuno. El seu afany per regenerar una Espanya plural i plurilingüe, oberta a la Federació Ibèrica, el va impulsar a escriure Oda a España i l’article Visca Espanya, en què defineix els separatistes com a “els altres”.
Catedràtica d’Economia i militant d’esquerres, com a presidenta d’Òmnium Cultural (2010-2015) va fer del diàleg, el respecte al pluralisme i la negociació la divisa del seu activisme en el procés sobiranista català. Encarnava l’anomenada revolució dels somriures en defensar un camí cívic, democràtic i no violent per assolir la llibertat.
Il·lustre violoncel·lista de renom internacional i representant destacat de l’exili antifranquista, va fer servir el seu prestigi per lloar davant Nacions Unides el missatge de pau i l’exemple de Catalunya com escenari mil·lenari de diàleg i convivència.
Referent de les lletres catalanes del segle XX, utilitza part de la seva obra literària per reclamar la concòrdia, el perdó i la reconciliació entre els dos bàndols de la guerra civil. A La pell de brau retrata la problemàtica històrica, social i moral que arrossegava Espanya des de temps pretèrits
